Documentació
Festa llibertària
José Ribas ha publicat les memòries 'Los 70 a destajo'
José Ribas (Barcelona, 1951), fundador de la revista contracultural i llibertària Ajoblanco, ha estat treballant durant set anys en un assaig memorialístic. El resultat és un esplèndid treball de 590 pàgines, publicat per RBA, que s'immergeix a l'època turbulenta del final del franquisme i l'inici de la Transició. Un temps fantàstic en què una generació de joves idealistes va voler canviar el món.
Los 70 a destajo, 'Ajoblanco' y libertad és un llibre, com diria Pierre Vilar, d'història total, un cant generacional, una crònica viva i àgil d'aquells temps. Ribas explica les lluites dels estudiants contra el franquisme i les maniobres del PSUC i de Bandera Roja per controlar el moviment. L'autor es pregunta com és que encara no existeix cap llibre important sobre les lluites estudiantils dels anys 70: "Mucha gente de la Universidad no acabó sus carreras y se pasó a la cultura 'underground' libertaria".
El llibre és també un reportatge de la Barcelona dels 70, no solament dels personatges de la Gauche Divine del Bocaccio, sinó dels joves que es movien per locals com ara El Paraguas, London, La Rivolta, Els Enfants Terribles, la Bodega Bohèmia, el Café de l'Òpera, Zeleste, els Drugstore, Ca l'Estevet, Can Lluís... Uns espais de trobada, de tertúlia, de festa i de conspiració.
D'una manera fresca, ens informa de les lectures que feia ell i els seus companys en una època d'aprenentatge, amb els llibres de Hesse, de Kafka, de Wilde, de Roszak, de Ginsberg, de Kerouac... Un aprenentatge també basat en les pel·lícules d'art i assaig i la música psicodèlica.
Ribas recupera l'esperit hippie de les comunes urbanes, com ara la del carrer Gènova, la de Vallvidrera, la de la Miranda i la del carrer Comerç, on les portes eren obertes dia i nit. I les referències són moltes més: els viatges a Grècia, a Eivissa i a Formentera, el Canet Rock, el festival de Granollers, la Nova Cançó, i la música de Dylan, de Pink Floyd, de Lennon, de Zappa i de King Crimson.
Darrere del fenomen cultural hi havia una generació de joves que no creia en el missatge autoritari dels comunistes i que cada vegada se sentia més lliure. Ribas dedica la part central a fer memòria i balanç del naixement de la revista Ajoblanco, que va arribar a editar cent mil exemplars mensuals. Ribas parla força d'aquesta època en què va coincidir amb la mort de Franco, l'inici de la Transició i l'auge de les idees llibertàries. Cita els principals col·laboradors de la revista: Toni Puig, Fernando Mir, Quim Monzó, Lluís Racionero, Karmele Marchante, Santi Soler, Francesc Boldú... I tota la plèiade de personatges que vivien aquells anys d'una manera especialment intensa: Ocaña, Nazario, Pau Riba, Sisa, Mariscal, Pau Maragall, Gay Mercader, els Comediants, els actors del Diana... Tot un món antiautoritari que va ajudar a convertir Barcelona en la gran capital contracultural de la Península i va fer de la Rambla el gran fòrum llibertari. Era el moment àlgid de la CNT, que creixia. Era la transició llibertària dels grans carnavals, de la festa permanent, de la recuperació del carrer, del míting de Montjuïc i de les Jornades Llibertàries Internacionals. Era una gran època que val la pena reviure de la mà de José Ribas.
Tornar