Documentació
Esperits de la República
Les petges invisibles. 4t premi de narrativa de Lleida Pagès Editors Lleida, 2007
De novel·les que parlin de la República n'hi ha moltes, però que ho facin del moviment espiritista que va conviure amb les altes esferes del poder ja no n'hi ha tantes. Lluís Bosch, guanyador amb aquesta novel·la del 4t premi de narrativa de Lleida 2005, aprofita el marc històric per crear un ventall de personatges que pul·lulaven en aquell moment per Catalunya. Anarquistes, ateus, bohemis, gitanos, nudistes llibertaris, grans defensors de la República i també missaires que demanaven de genolls que les coses tornessin a canviar. Bosch situa la narració entre Barcelona i, sobretot, Lleida, i fa un bon retrat tant de l'època com de la parla, aprofitant la riquesa de matisos que aporta la varietat nord-occidental.
En les seves pàgines trobarem una història o històries corals, amb personatges reals com Humbert Torres, metge, diputat i alcalde de Lleida per Esquerra Republicana, pare del poeta Màrius Torres i també espiritista, com ho va ser l'anarquista Frederica Montseny. Altres personatges de ficció, o de biografia encoberta, completen les relacions i descobriments que s'esdevenen, com ara Miquel Barris, Isidre de Cornudella, Dàlia i l'espia anglès Mister Arrow.
Evidentment, als esperits invocats els toca moure les lletres del taulell i pronosticar l'arribada de mals temps per a la República i per a les llibertats del país.
Tot i que cau en els personatges arquetípics que tenim tots en l'imaginari col·lectiu, Bosch ofereix nous punts de vista d'una República que intentava consolidar-se a marxes forçades amb banderes tricolors, divorcis i altres aires de modernitat. En aquest sentit, però, és curiós el flirteig de moltes persones amb la maçoneria o l'espiritisme, com si necessitessin imperiosament dur una doble vida. Bosch ens descobreix aquestes interioritats amb un divertiment detallat i meticulós a mig camí del retrat costumista i la faula metafísica.
Aquesta és una obra especialment recomanable per a la gent de les terres de Ponent i esperits inquiets que confien que hi ha alguna cosa més després de la mort. "Quan els esperits parlen misteriosament, fan com els poetes: no es tracta pas d'endevinar res, tan sols has d'escoltar la música de les esferes".
Tornar