Documentació
“Els diners han de ser un incentiu, no una recompensa”
Jordi Puntí pensa que cal evitar que l’efecte de Frankfurt quedi en una foguerada del moment i prou
Quin ha estat el procés de traducció dels seus llibres?
Com han sorgit les iniciatives?
La traducció dels meus dos llibres al castellà es deuen a l’editora de Salamandra, Sigrid Kraus. Va llegir Pell d’armadillo en català i va proposar-me de traduir-lo. Amb Animals tristos va anar igual. Les traduccions a l’italià, francès i l’alemany van sortir gràcies a la dedicació de l’agència literària que em representa, MB, que porta Mònica Martín. La de l’alemany va sorgir per l’interès afegit de la traductora Theres Moser.
Quina acollida han tingut les traduccions al castellà?
Les crítiques han sigut bones. L’edició de Salamandra m’ha obert portes per publicar narracions en un parell d’antologies i en revistes de literatura. Les vendes han funcionat relativament, és a dir, prou bé tractant-se de llibres de narracions d’un autor que escriu en català.
Creu que la Fira de Frankfurt pot marcar un abans i un després en les traduccions dels autors catalans?
Ja l’està marcant ara: aquest any es publicaran més traduccions que mai. Però caldrà vigilar l’efecte Bienvenido Mr. Marshall, que no sigui una foguerada del moment i prou. La Fira ha de servir per apuntalar la presència d’autors catalans als catàlegs estrangers, per buscar una continuïtat. Si, després de tot el sidral, hi ha una dotzena d’autors que mantenen aquesta presència, ja serà tot un èxit.
Creu que les editorials catalanes han tingut poc interès a traduir els seus autors?
Jo crec que hi tenen poquíssim interès, però alhora em sembla lògic. Les editorials catalanes són empreses que volen fer negoci aquí, i no divulgar la cultura catalana a l’estranger. Les traduccions els reporten molt pocs beneficis. És normal, doncs, que no se’n preocupin. Aquesta és una feina dels autors o de les agències literàries. No crec, tampoc, en els intercanvis de cromos: aquells editors que diuen als seus col·legues de fora “tu em publiques aquest autor meu, i jo et publico el teu”.
Comvalora el sistema editorial actual?
La concentració editorial del Grup 62 pot ser complicada si els editors de cada segell no conserven la llibertat, per exemple a l’hora d’establir una línia editorial i de confiar en uns autors. Al mateix temps, les editorials petites imés independents han de fer valer la seva capacitat de maniobra.
Quin tipus d’ajuts valora més com a autor?
Trobo totalment desmesurada la xarxa de premis que es donen a obra no publicada. No es correspon a la realitat literària, despista el lector i deforma el panorama amb una falsa sensació d’èxit. El sistema que hauria de funcionar millor és el de premis per a projectes a la creació. Els diners han de ser un incentiu, no una recompensa.
En què treballa actualment?
Fa tres anys I mig que vaig escrivint una novel·la i compto acabar-la d’aquí a un parell de mesos.També escric per a El Periódico, col·laboro a RAC1 i, de tant en tant, faig xerrades sobre llibres.
Tornar