Documentació
Venjança en temps de crisi
Historiadora i filòloga, amb una vida dedicada en bona part a l’ensenyament, Maria Carme Roca (Barcelona, 1955), torna a la novel·la històrica amb aquestes Intrigues de palau, continuació temporal i temàtica del seu anterior El pont de fusta (Barcanova, 2004), el qual va significar un punt i a part de la seva producció literària, fins llavors adreçada al públic infantil i juvenil. El personatge sobre el qual gira la novel·la és Violant de Bar, reina vídua de Joan I de Catalunya-Aragó. Amb la sobtada mort de l’anomenat Rei caçador, l’any 1396, Roca comença la seva història, que és la d’un personatge que lluita per conservar per a la seva nissaga una corona que se li escapa per la falta de descendència masculina, enmig d’un ambient corromput en què la bruixeria, personificada en la dama Anfosa de Castellnou, té tant protagonisme com les aliances polítiques a l’hora d’ocupar el tron buit. ‘Intrigues de palau’ és una novel·la ben documentada i ben escrita, que enganxa el lector. És present el crescendo exigible al gènere (el llibre guanya interès amesura que s’acosta al final) i, per fortuna i per ofici, l’autora sap que la sobrecàrrega de dades, personatges i esdeveniments pot provocar un embús neuronal important al lector desprevingut i dosifica amb encert els fets històrics, sense que el nombre de pàgines (306) augmenti demanera injustificada. Cal dir, però, que el personatge de Christine de Pisan és prescindible i trenca el ritme de la novel·la (i, ja posats, que és del tot insubstancial si a aquesta autora li agradava o no Ovidi). El llibre, però, es recupera ambun final vigorós que transcendeix la mera concatenació de fets històrics i té força i profunditat pròpies. En resum, una digna guanyadora del premi Nèstor Luján de novel·la històrica. En mans més militants i menys expertes, altres intents de reexplicar la història subratllant la importància de les dones han produït veritables monstres. No és aquest, però, el cas de la novel·la que ens ocupa.
Tornar