15è. aniversari (1999 - 2014)
 
 

Documentació

Passeu i vegeu

Article publicat al diari “Avui” el 12/04/07 per Ana Rodríguez Fisher

Un home apunt de fer seixanta anys, que “ha dejado de desear” i viu immers en un desinterès “del que le da vértigo medir la profundidad y que lo abarca todo”, consumit per la indiferència i el defalliment, que sent el pes de la joventut perduda i el camí cap a la mort com la negació definitiva de tots els anhels i projectes no realitzats per por o per prudència o per d’altres motius..., una tarda entra per casualitat en un bingo. Pocs dies després, I malgrat no haver-li agradat l’experiència la primera vegada perquè no l’atrau “un juego que obedece únicamente al azar y no deja el menor margen a la propia iniciativa”, hi torna per, tot seguit, anar-hi diàriament i preguntar-se si arriba al bingo per casualitat o si al contrari l’arrossega algun desig, per mínim que sigui: refugiar-se de la calor i de l’excés de llum, veure les noies de vermell lliscant veloçment entre les taules, assistir a que li ofereix aquell petit món nou que de mica en mica té per a ellmés densitat i interès que la seva altra realitat, la de fora. A ¡Bingo! Esther Tusquets narra una història d’amor –que no desvelaré– i revela amb precisió un petit món habitat per criatures molt singulars com ho són la veterana Rosa –amb el temps, confident i interlocutora de l’home–; el filòsof de mitjanit, un matemàtic; Cèlia, la vigorosa cubana, I d’altres treballadors del local, entre els quals el jove cambrer Arturo –un personatge esplèndid mostrat en a penes una pàgina–, Natcha –la secretària del propietari del local– i Elisa –una de les noies de vermell–, totes dues protagonistes d’una història eròtico-amorosa de signe contrari en més d’un sentit. Tots aquests que acabo d’anomenar són personatges amb una història pròpia, que s’anirà filtrant en les pàgines de la novel·la, i coprotagonistes d’una petita intriga que serveix per sostenir la tensió final i tancar la novel·la. Com és natural, a ¡Bingo! també entren altres personatges que contribueixen a traçar unmagnífic retaule d’aquest micromón i animar amb petits incidents i anècdotes aquestes pàgines. ¡Bingo! és una lectura deliciosa: una novel·la àgil I viva, escrita amb un sentit de l’humor fi i ambla lucidesa en l’anàlisi dels sentiments i de les vides humanes que ja ens havia mostrat EstherTusquets en les seves altres obres.

Tornar