Documentació
“El traductor descobreix secrets que l’autorno sap”
Per Jaume Cabré ésmolt important triar bé l’editorial que et tradueix i poder-te sentir autor de la casa
Amb ‘Les veus del Pamano’ ha aconseguit traduccions noves per a vostè, com l’alemanya i l’holandesa. Es deu al’esforç editorial, a la qualitat de la novel·la o a la Fira de Frankfurt?
El procés de convèncer editorials estrangeres és lent i fa anys que des d’edicions Proa l’anem treballant. Les veus del Pamano seria la culminació d’aquesta feina.
Quin és l’element clau en la política de les traduccions?
El més important és fer-ho sense presses. Si pots, tries que l’editorial tingui una línia interessant i els agradi tenir-t’hi com a autor. En francès, l’editorial Christian Bourgois està a punt de publicar la meva tercera novel·la. En hongarès, l’editorial Európa prepara l’edició de la novel·la que fa quatre. Això és el quem’interessa: fer camí en una editorial.
Quin és el resultat de la seva experiència amb els
traductors?
T’adones que el traductor és un bon lector.Quan escric sé que tinc molts elements que faig jugar en relacions secretes i em meravella que el lector les trobi i les disfruti. Els traductors llegeixen molt bé i entren en tots els secrets. Quan escrius, escrius coses que saps que escrius, escrius coses que intueixes que escrius i escrius coses que no saps que estàs escrivint. El traductor és un descobridor de secrets de lmeu text fins i tot per a mi.
És dels pocs autors que es mantenen fidels a una editorial...
Fa molts anys vaig decidir que volia tenir un editor fix per no haver-me de preocupar per on havia de publicar cada llibre. Vaig decidir que Proa fos la meva editorial. Suposa establir un vincle de fidelitat que és beneficiós en tots dos sentits: per a l’editorial i per a l’autor.L’editor pot pensar en tu amb calma i es poden traçar línies de futur.
Està content amb el tractament que els editors estrangers han donat a la seva obra?
Sí, i en tots els casos. He treballat amb editorials molt serioses i professionals.A sobre, l’edició en francès de Senyoria va rebre el Prix Méditerranée a la millor obra estrangera traduïda. Hongaresos i romanesos em tracten molt bé. Els editors eslovens són gent molt seriosa. L’editorial alemanya prepara molt a fons l’edició de Les veus de Pamano. No puc citar tothom però n’estic molt content.
Com valora la literatura catalana actual? Anem per bon camí?
Literàriament, sí. La quantitat d’obres mestres que es produeixen al cap dels proporcional al nombre d’escriptors i de lectors. Si donem un cop a la literatura catalana segle XX veurem que una vintena de noms primera fila indiscutible. El ostre ritme no és el de literatura anglesa: és més comparable al de la danesa. ens flagel·lem perquè apareix editat un poemari cada setmana. Calen obres, cal tendir a l’excel lència. I el paper de l’escriptor mirar de fer-ho tan com pugui, des de l’ànima, sense trampes, amb valentia, arriscant-hi. Aquesta és la feina de l’escriptor català, però també la del portuguès i del japonès. En canvi, la feina dels gestors culturals és inventar-se Frankfurts... També ambvalentia amb risc d’equivocar-se tot a la vida.
Tornar