Documentació
La bondat i el mar
Albi és l'última novel·la que va escriure Juli Vallmitjana, i ha restat inèdita fins avui, quan per fi ha vist la llum en una edició a cura d'Enric Casasses. Narrada en primera persona pel seu protagonista homònim, la novel·la relata el periple vital d'un nen orfe i pobre que viu vagabundejant per una vila de pescadors, on va ser abandonat en néixer i on, a mesura que es va fent gran, va sent progressivament acollit i acceptat gràcies a la seva bondat senzilla, a la seva generositat natural, a la seva rectitud sense picaresca i a la seva conformitat sense segones intencions.
La veu i la personalitat d'Albi marquen, de principi a fi, el to i el sentit del relat. És per això que, si bé no falten referències a la vida obligatòriament esquerpa i difícil dels habitants de la vila -amb les dones sempre tement per si els marits, els fills o els enamorats no tornen del mar, i amb els homes sempre preocupats per si aconseguiran prou aliments per a les seves famílies-, l'obra en general té un aire bonhomiós i de tendresa, i per damunt de les dificultats i de les desgràcies de les circumstàncies i de l'ambient hi predominen la solidaritat i la gratitud de les persones. Com si fos un Dickens, però amb mar i sense ciutat, i amb un gruixut traç rousseaunià. O, també, com si fos un Verga, però sense salvatgia ni brutalitat.
La prosa -l'estil- amb què Albi parla i relata la seva història és igual que la seva personalitat. I aquest és, sens dubte, un dels grans encerts de l'obra: la capacitat de Vallmitjana per escriure d'una manera àgil i vivaç, però a la vegada també perplexa i expectant, just com pensa i parla un nen temorós, innocent i espavilat a la vegada. Com Huckleberry Finn, però sense audàcia ni malícia. Altres encerts de l'obra són l'habilitat de Vallmitjana per crear uns personatges que són durs i amables alhora, i per descriure amb pintoresquisme persuasiu els costums -la vida- d'una antiga vila de mariners.
És per tot plegat que Albi és una novel·la emotiva i agradable. A la qual li falta, evidentment, el geni d'un Dickens, d'un Verga o d'un Twain.
Tornar