15è. aniversari (1999 - 2014)
 
 

Biografies

Ràfols-Casamada, Albert

Albert Ràfols-Casamada va néixer a Barcelona el 1923. Com a artista ha alternat una extensa i reconeguda obra pictòrica amb l’escriptura, tant de textos assagístics i personals al voltant de l’art com de poesia, gènere literari que de vegades ha volgut integrar amb la seva pintura, tot creant un espai estètic de gran intensitat i fàcilment reconeixible.

Durant la seva joventut es va iniciar a l’art gràcies a l’ajuda del seu pare, Albert Ràfols i Cullerés, i més tard va fer estudis d’arquitectura. Però aviat ho va deixar tot per la pintura. Una primera exposició el 1946 i la seva adscripció al grup Els Vuit, marquen aquests anys. La seva obra, després d’uns inicis d’influència postimpressionista va derivar aviat cap a l’abstracció, amb una clara tendència a poetitzar els objectes de la vida quotidiana. L’any 1980 va guanyar el Premio Nacional de Artes Plásticas. Sobre la trajectòria pictòrica d’Albert Ràfols-Casamada es poden trobar enllaços que l’expliquen més extensament a l’apartat Vincles d’aquesta web, o a la monografia Ràfols-Casamada, de Cuadernos Guadalimar.

Pel que fa a la seva obra poètica, comença a veure la llum el 1975 amb el llibre Notes nocturnes, un recull de poemes visuals. Aquest mateix any servirà com a referència per l’inici dels seus dietaris, publicats el 1984: L’escorça dels dies: fulls de dietari 1975-1977, que tindrien una continuació amb D’un mateix traç: fulls de dietari (1978-1982), que va oferir als lectors el 1994. Després de diversos llibres de poesia: Episodi (1982), Angle de llum (1984) o El color de les pedres (1989), entre altres, va reunir la seva obra en vers l’any 2000 a l’editorial Proa sota el mateix títol que un llibre seu anterior: Signe d’aire: obra poètica, 1939-1999.

Casat amb la pintora Maria Girona, la seva obra teòrica al voltant de la pintura es pot seguir a llibres com Sobre pintura (1985) o Correspondències i contrastos (1994), però també a nombrosos articles i catàlegs. Com a il·lustrador ha centrat els seus esforços en posar imatges a obres cabdals de la literatura catalana del segle XX, així la poesia de J. V. Foix, els Poemes aquarel·les, de Josep M. Llompart o la novel·la Mirall trencat, de Mercè Rodoreda.

Tornar