Documentació
Un dia tornaré
Hi ha qui opina sibil·linament que les invectives amargues de Thomas Bernhard cap a la idiosincràsia austríaca s’explicarien com un encàrrec del Govern promocionar a la contra les meravelles les virtuts d’Àustria. Una conjectura similar es podria fer al voltant Sayonara Barcelona, la novel·la guanyadora del premi Sant Jordi l’Ajuntament de la ciutat perquè Joaquim Pijoan (Santa Cristina 1948) ha escrit una novel·la sarcàsticament sagnant sobre les formes vida actuals que es desenrotllen Barcelona: Pijoan ha escrit una que si traspassés la frontera I traduís a altres llengües seria un impagable per aconseguir augmentés l’afluència de turistes al cap i a la fi, la contemplació directe de la decrepitud ocasiona un interès malaltís. Sayonara Barcelona es narra el d’Abraham Z. a la ciutat d’on vint-i-cinc anys enrere sense acomiadat de ningú. Durant temps ha viscut al Japó, s’ha impregnat de la mentalitat i la formalitat nipona, i s’ha enamorat de Michimi, cartes a la qual serveixen a per construir un contrapès on les experiències viscudes durant l’absència i els elogis triomfals cap a les lleis tranquil·les del pensament oriental: Barcelona és l’espai del caos, de la contradicció, de la incoherència moral, de la deixadesa i la brutícia, i Japó, en canvi, apareix com el lloc de la placidesa anímica, del goig de l’esperit, de la responsabilitat quotidiana i de la netedat de la conducta. Al to violent i corrosiu amb què es presenta Barcelona s’hi contraposa el to líric i enlluernat amb què es descriu Japó. Però a Sayonara Barcelona el lector hi pot trobar molt més que una simple comparació entre dues maneres d’entendre la feina de viure: Pijoan hi reflexiona també sobre l’art de fracassar, tant en l’àmbit vital com en l’artístic, sobre els canvis que el pas dels anys opera en el caràcter de les persones i les seves ambicions, sobre la lluita de la llengua catalana per sobreviure a la invasió castellana, sobre la tristesa que es cova quan es descobreix que els referents personals d’una ciutat han estat devastats per la cobdícia de l’especulació immobiliària o abolits, senzillament, per la incúria del temps.Durant els itineraris que el protagonista realitza pels carrers i els locals de la seva antiga ciutat intenta localitzar als amics d’aleshores, i cada encontre és l’excusa per constatar que fins i tot en l’esperit dels triomfadors s’hi amaga una dosi de fracàs o de traïció cap als objectius del passat. Joaquim Pijoan ha escrit una novel·la on l’abundància personatges secundaris l’ordre del relat, sempre la més parts de la història conjuntar-se amb tot i així Sayonara Barcelona s’hi respira al per l’estimulant s’hi observa, representar la realitat lingüística, pel sentit senyoreja en fet que ensenya estranger en la és cap enigma, conseqüència acceptar i saber catalana, aquest món interiorment que per dintre com cruspeix un moble misteri que aquest”. Abraham quan va marxar, igualment fracassat retorn: Joaquim premi Documenta després del silenci l’obra devia dir- protagonista de Sayonara tornaria per seria diferent, i sense negrors enterbolissin el dia d’un escriptor literatura.
Tornar