Documentació
“No he volgut fer una crítica dura, sinó un retrat amb ironia”
Joaquim Pijoan (Santa Cristina d’Aro, 1948) va començar a donar forma a la seva segona novel·la, Sayonara Barcelona (Proa), a tornada d’un viatge pel Japó, un país que visita sovint i pel qual sent una enorme fascinació. “Volia narrar una història d’amor postmoderna I reflectir la sensació que provoca la ciutat comtal en un barceloní que ha passat els últims 25 anys de la seva vida en un lloc tan ordenat com la terra del sol naixent”, explica l’escriptor, que en la passada Nit de Santa Llúcia es va alçar amb el 47è premi Sant Jordi per la seva segona obra publicada. La novel·la ofereix una visió crítica de la Barcelona “triomfalista” actual, on el català està abocat a un progressiu procés d’arraconament, segons l’opinió de l’autor. El prestigiós guardó de les lletres catalanes ha servit per rellançar la carrera literària d’un artista plàstic i escriptor desconegut que amb la seva primera novel·la, Somni (Edicions 62), va obtenir el premi Documenta 1982, però que des d’aleshores no havia tornat a publicar cap altre títol. En aquests anys, potser m’ha faltat insistència. M’he dedicat a pintar I m’he mantingut al marge del món literari. He presentat algunes obres a certàmens literaris, però si no guanyes no et publiquen el llibre i ningú no s’assabenta que continues escrivint”, assenyala Pijoan, que ara que novel·la s’ha començat a distribuir està desitjant conèixer l’opinió dels lectors i la crítica per continuar millorant com a escriptor. “En aquest temps m’ha faltat aquest feedback, he estat tancat al meu món personal”. Sayonara Barcelona és una novella amb sabor exòtic. Explica la història d’un home que decideix tornar a la seva terra natal després d’haver marxat 25 anys enrere al Japó sense acomiadar-se dels seus amics ni de la dona que estima, a qui acaba de deixar embarassada. A la tornada, a la primavera de 2006, el seu objectiu és cloure algunes qüestions que no el deixen viure amb la consciència tranquil·la i visitar per última vegada una ciutat que porta a la memòria, però que ja no ocupa el seu cor. Segueix essent un artista fracassat, però els seus plantejaments de vida han canviat i la seva existència li resulta més complaent. Malgrat això, i tot i que coneix cada un dels racons de la ciutat de la seva adolescència, a Barcelona se sent un una persona no li agrada que troba. una crítica dura, amb ironia”, Un dels elements aquest retrat que segons el l’escriptor, viu un d’“irlandització similar al que gaèlic, que minoria malgrat llengua oficial. Abraham protagonista de la novel amb Pijoan fascinació pel seu esforç tradició cultural aposta per la innovació L’escriptor de d’Aro, establert des de fa més casat amb una coneix bé el mentalitat nipona. seu parer, hi negra entorn d’ella no s’ajusten a la realitat conegut. Ara, està preparant pròxima novel·la. molts “papers escrits”. Escriptor de primer impuls, després sempre m’agrada tot”. Pijoan espera món literari català, està disposat a seguir imperants. “Escric perquè necessitat personal d’escriure, que té més possibilitats o en el que pensarà no ensenyo a ningú crec que són una personal”.
Tornar