Documentació
“Pels editors de París sóc un autor regionalista”
El narrador Joan-Daniel Bezsonoff assegura que no entén la política de traducció francesa
Ha estatdifícil aconseguir la traducció al francès de ‘La guerra dels cornuts’?
No m’ha costat gens perquè aquest llibre va obtenir el premi Méditerranée Roussillon. Un editor perpinyanenc, de l’editorial Balzac, em va demanar que em traduís al francès, llengua que parlo des dels dos anys i escric des dels sis… El llibre s’ha venut bastant bé a la Catalunya Nord. Amés, el municipi de Ribesaltes va censurar-ne la presentació perquè un personatge critica el mariscal Josep Joffre… Quina publicitat més bona, oi?
I més enllà de la CatalunyaNord, com ha anat?
La llengua catalana a França és un fantasma legal, un patuès de luxe que ho té un bri millor que l’occità… Pels editors de París, jo sóc un autor regionalista. Potser els hauriade fercreureque, enrealitat, sóc un novel·lista rus…
És imprescindible ser traduït? Voldria que tota la seva obra estigués traduïda al francès?
Totes les cultures normals tenen menester d’una projecció exterior mitjançant la traducció.Una literaturaq ue no passa les seues fronteres és una literatura amenaçada de mort…M’encantaria tenir els meus llibres traduïts al francès perquè comparteixo la cultura francesa amb els francesos. He descobert el món, la història i la cultura universal en francès.
Com a autor rossellonès, a la Fira de Frankfurt vostè podria ser un element exòtic dins d’una cultura exòtica (és així com diuen que ens veuen)?
Amb el meu cognom rus, sempre he estat un exòtic enmig dels francesos i dels catalans. Només els russos saben escriure elmeu nom sense demanar-m’ho… El meu bon coneixement del francès empermet relacionar-me millor amb els francesos que em consideren com un dels seus… Parlo francès com ells i a París ningú no m’ha felicitat mai pel meu francès, en canvi a Barcelona sí que ho fan pel meu català.
L’aparador que serà Frankfurt pot tenir una repercussió positiva en l’interès dels editors francesos cap a la cultura catalana?
Esperem que sí, però tindria més repercussió si la cultura fos la convidada del Salon du Livre de la porte de Versailles. No entenc la política de traducció a França.Tradueixen llibres catalans amb un interès molt relatiu i de l’obra dePla el lector francès només pot llegir El quadern gris. Llevat d’unes quantes excepcions com la de Katy Itak, molts traductors francesos tradueixen la versió castellana al francès… N’he parlat sovint amb el meu amic Sánchez-Piñol. Us podria donar uns quants exemples precisos però necessitaríem tot el suplement…
Vostè parlava català amb els seus avis i parla francès ambels seus pares. Quin és el futur del rossellonès?
El rossellonès, com a tal, és un invent dels lingüistes que volien donar un nom a la llengua que sempre s’ha anomenat català al Rosselló. És un català arcaic de l’Empordà amb un grapat de mots i de girs francesos i sobretot occitans. Tal com l’hem heretat dels avis està condemnat a desaparèixer. La televisió, la ràdio, els viatges unifiquen el llenguatge.
Tornar