Documentació
"Els llibres han d'estar al servei del lector"
Alfred Bosch pensa que la gran assignatura pendent de les lletres catalanes és sortir de l'ou
Quin és el seu model de novel·la?
Faig les novel·les que m'agraden. L'ambientació i el viatge són elements importants. I també el viatge en el temps, perquè és un impossible. Si la narrativa històrica s'hagués de considerar un gènere, no la consideraria un subgènere sinó un supragènere, perquè incrementa la mística del relat.
Quina importància dóna als ingredients que conformen la novel·la: estructura, acció, psicologia, lèxic?
Tinc una tendència a complicar-me la vida a l'hora de definir l'arquitectura. I també amb la psicologia dels personatges. Però ho combino amb un relat que arribi fàcilment al lector. Si pots substituir l'ús de l'adjectivació per un diàleg, millor. I si pots substituir el diàleg per l'acció, millor.
Quina és la seva opinió sobre els 'best sellers'?
M'encanta que els meus llibres es venguin. En el sentit estricte, no em genera cap urticària. Sovint best seller s'utilitza com a retret. Ningú vol que el posin en aquest sac. Els llibres han d'estar al servei del lector i no a la inversa.
Quan ha tocat personatges històrics propers, com ara Rafael Casanova i Francesc Macià, hi ha hagut polèmica. Per què?
Hi ha una certa paranoia. He intentat abordar temes amb normalitat com es faria en qualsevol altre lloc del món. El millor que pot passar amb els mites és que se'n parli.
¿Diu que té ganes de deixar la novel·la històrica?
Els vells amics no els abandono. Tindria ganes d'entrar en el territori utòpic, no tant en la ciència-ficció com en l'àmbit social i la política-ficció. La màquina del temps em té el cor robat. Però ara em toca descansar.
La trilogia sobre el 1714 va partir d'un encàrrec editorial. ¿Són un bon impuls els encàrrecs?
Són genials. L'encàrrec representa un estadi superior de l'escriptor. És un estadi relativament feliç si hi saps estar i saps pactar.
Ha viatjat a molts països i zones en conflicte. On aniria demà?
He perdut la inconsciència. Demà no em posaria al cor de Bagdad. El món islàmic és determinant. El que hi passi determinarà el futur.
En quina mesura la literatura africana l'ha influït?
Àfrica ha cooperat molt amb mi. M'ha ensenyat moltes coses. Té la capacitat de transmetre el pes de la tradició oral. Els africans són poliglots consumats, tenen molta facilitat per comunicar-se i dominen els recursos lligats a la musicalitat.
Com viu les crítiques?
De totes les crítiques, fins i tot de les bones, n'acabes aprenent alguna cosa. He passat de ser un autor més aviat barroc a un escriptor d'acció. I en part és gràcies a la crítica. Ara diuen que sóc massa despullat. Però jo crec que és el bon camí.
¿Comença a notar els efectes de Frankfurt en la traducció de les seves obres?
No. L'editorial em diu que hi ha més moviment i més possibilitats, però no ho veig ni al sac ni ben lligat. Haurem d'esperar. La gran assignatura pendent de les lletres catalanes és sortir de l'ou.
Alfred Bosch (Barcelona, 1961) es va donar a conèixer com a narrador amb els relats de Cronicàlia (El Mall, 1985) i Herois d'Azània (Edicions 62, 1996, premi Documenta). Amb L'atles furtiu (Columna, 1998) fa un salt definitiu en la seva carrera. El llibre guanya el Sant Jordi i mostra els trets característics de la seva narrativa posterior. Una narrativa que no es vol reconèixer com a exclusivament històrica, perquè és una barreja de gèneres. Una narrativa en què el viatge en l'espai i en el temps són ingredients fonamentals per augmentar la màgia del relat. Si amb L'atles furtiu Bosch ens parlava d'un cartògraf jueu de la Mallorca medieval, amb Àlia la sublim (Columna, 2000) tanca el cicle sobre viatgers medievals. Amb L'Avi: confessions íntimes de Francesc Macià (Columna, 2000, premi Nèstor Luján) i amb la trilogia sobre 1714 (Set de rei / Sota la pell del diable / Toc de vespres, Columna 2001-2002), Bosch s'apropava a fets més recents buscant una relació de normalitat amb els mites i la història. Amb Les set aromes del món (Planeta, 2004, premi Ramon Llull), Alfred Bosch construeix una novel·la d'estructura ambiciosa que té com a fil conductor el cafè. Heretaràs la Rambla és la seva primera novel·la sobre l'actualitat. Amb Inquisitio Bosch s'allunya per narrar la vida d'un condemnat pel Sant Ofici. De cara als propers llibres, Bosch comenta que li agradaria entrar en el terreny de la utopia. El projecte més imminent és l'estada, del març al juny, a la Universitat de Chicago com a professor visitant de la Càtedra Joan Corominas. Entre la seva obra assagística destaquen: Nelson Mandela, l'últim home-déu (Curial, 1995, premi Carles Rahola), La via africana (3 i 4, 1997, premi Joan Fuster) i Catalans (Edicions 62, 2006). Doctorat en història africana, és professor de la Universitat Pompeu Fabra de Barcelona.
Tornar