Obres
O Babilon, a tu, Barcelona,
O Babilon, a tu, Barcelona,
en tu florint l’arbre de la superbia:
sera son fruyt la iornada cella
si, penedint, Deu beneyt no·t perdona.
Mostrar t’a Deu alguns orribles signes:
semblant fara a les tres veines
del teu comtat, per mal e roynes
los confondra, e d’aço son dignes.
Deu poderos ton penedir spera,
penedint te, d’Ell auras indulgencia;
si que fas ta alta eminensa,
si tramettra com Sodoma la fera.
Ton mal vendra de març o de satembre
a mija nit, tu estant endormida;
per lamps e trons seras spaordida:
vulles te, donques, per penitencia rembre.
Tornar