Documentació
Estranys sentiments
El cinquè recull de relats de Guixà parteix d'una doble negació. No només en el títol, sinó també en el contingut de les històries, en què els personatges tenen por d'acceptar els seus sentiments. Onze contes a mig camí entre la realitat i la ficció. La majoria dels protagonistes apareixen amb lletres de l'abecedari (X, Y, Z...). Aquesta influència del primer Monzó o de Bolaño, s'interpreta com, d'una banda, l'absurditat de posar nom i cognoms en relats breus, i de l'altra, que cadascú pugui identificar-se a través de les accions dels personatges, a més de crear un cert misteri. Llàstima que l'experiment esgota una mica la lectura. Tot i això, els relats són una mostra de preciosisme pel vocabulari i de perfecció formal. Aquesta intencionalitat converteix en element secundari la trama, simplificada en alguns casos fins a la mera acumulació d'anècdotes.
Pere Guixà manté una prosa treballada i suggeridora, barrejant llenguatge modern amb arcaismes curiosos. Fins i tot aprofita simples enumeracions per amanir el que és més secundari amb cultismes que no destorben la comprensió ni el seguiment de l'acció principal. Precisament utilitza recurrentment els parèntesis per afegir tot allò que no diuen els personatges però que pensen amb intensitat brutal. Sovint aquestes acotacions permeten fer judicis de valor o simplement es perden en detalls subtils, històries paral·leles o comentaris aparentment sense importància. Aquí és on ens hem de treure el barret davant de Guixà, ja que tot sembla superflu o circumstancial, però per això mateix acaba sent tan colpidor. El lector se sent trasbalsat, perquè busca respostes que l'escriptor ha provat de defugir. Però Guixà guanya el combat per punts, i evita qualsevol lliçó moral o cop de guió a la darrera línia. Trobem infinitat d'indicis que ens fan percebre, i molt, que el nostre món s'ha convertit en un espai estrany del qual no sabem gairebé res. L'estiu sembla un moment propici per a aquestes accions confuses, en què la ciutat canvia i els habituals aprofiten per fer vida social. Cicerones que lliguen amb estrangeres i d'altres que decideixen, en el moment menys pensat, que han de tornar a començar la seva vida. Es mantenen temes recurrents com el desconcert, l'escepticisme i el desamor. També ens envolten espais hostils i personatges angoixats com els inquilins de la pensió a L'avinguda i l'home que busca l'empremta d'un antic escriptor novell a Londres a El mur de contenció. Guixà fixa la força temàtica amb l'estranyesa de les situacions que viuen els personatges: les celebracions més rebuscades d'un gol, cenacles sectaris, decorats que apareixen i desapareixen i fins i tot immigrants que moren a les platges com si fossin un estol d'objectes sobre la sorra. Destaca el conte La continuïtat, una història entre un jove que treballa els estius en un hotel i una dona rica que va de festa en festa buscant el seu marit. Tot plegat són estranys entre estranys.
En aquest recull Guixà prova coses amb més o menys encert, però és conscient que tant els lectors com ell mateix busquen una evolució. En aquest sentit, l'autor ha iniciat un viatge que de ben segur el durà a nous territoris encara per explorar i que li permetran consolidar una trajectòria més que excel·lent, que posa el llistó del conte català molt amunt. Pere Guixà és una de les veus narratives destacades de la generació nascuda als 70, que es consolida a l'espera del reconeixement definitiu fent feina sense estridències, que avança recta com una sageta. Aquest és, doncs, un pas més del camí per construir una sòlida obra global.
Tornar