Documentació
Definim 'L'engany'
Comencem pel començament: explicitant la tesi central de tot aquest text. José Montilla va arribar a la presidència de la Generalitat al capdavant del segon tripartit d'esquerres després d'un engany. Les cúpules socialista i d'Esquerra van enganyar els seus electors ocultant deliberadament la decisió ja presa de reeditar el tripartit i fingint que estaven obertes altres possibilitats de pactes que estaven ja absolutament descartades. ¿Es pot dir que Montilla va arribar a la presidència i que el tripartit es va poder reeditar per efecte precisament d'aquest engany? Potser sí. O potser no. En qualsevol cas, els qui van enganyar premeditadament el seu electorat ho van fer perquè creien que això els afavoria, que els convenia. Que era més factible sumar una majoria al Parlament per al tripartit i per a en Montilla si ocultaven la decisió que havien pres que no pas si la feien explícita i transparent.
La tesi d'aquest text es resumeix en això. Els qui manen a Esquerra i al PSC havien decidit reeditar el tripartit, si l'aritmètica ho permetia. Es van passar la campanya electoral ocultant aquesta decisió ja presa i generant tinta de calamar, en forma d'altres hipòtesis de pacte, perquè eren conscients que explicitar aquesta voluntat -la de Montilla de ser president amb Esquerra, la d'Esquerra de fer president en Montilla- els restava vots en els seus electorats respectius. Aquest engany no treu legitimitat jurídica al tripartit ni a la presidència de José Montilla, però els resta legitimitat política i legitimitat moral.
Ocultar, no pas dubtar. Però, per damunt de tot, aquest engany no és una casualitat, no és una maniobra de conjuntura vinculada amb l'afany de poder. Aquest engany forma part d'una operació que té per objectiu redefinir de dalt a baix el mapa polític català, cosa d'una enorme transcendència històrica. Aquest engany és un episodi del procés per convertir la política catalana en una confrontació estrictament de dretes i esquerres, com a França, com a Espanya o com a Múrcia. Com a totes aquelles comunitats que ja estan satisfetes de ser el que són. Aquest procés situa Catalunya en un esquema postnacional, en una normalitat que alguns podem considerar prematura, i pretén desdibuixar el debat nacional i identitari, que quedaria com a cosa d'un passat avorrit o d'un futur sempre ajornat. L'operació exigeix i pretén a més repartir-se el botí de l'electorat de Convergència i Unió, una vegada apartada la federació nacionalista del poder i de l'hegemonia, i convertida o en una força política residual o en un partit de dreta o de centredreta en el qual la definició nacionalista seria anecdòtica o sobrera, una dèria pesada, una excentricitat a superar.
"Nosaltres no vam enganyar ningú. Mai no vam dir, durant tota la campanya electoral, que no repetiríem el tripartit; sempre vam deixar oberta aquesta possibilitat", diuen algunes veus, sobretot des d'Esquerra, per negar l'existència d'aquest engany sobre el qual es fonamenta tota aquesta legislatura.
"Si nosaltres vam enganyar, tothom va enganyar. Si enganyar és no dir amb qui pactaràs, tampoc Convergència i Unió no va dir amb qui pactaria: si l'ambigüitat o deixar diverses portes obertes és un pecat, tots menys Iniciativa vam cometre el mateix pecat", repeteixen uns altres.
Doncs no és aquesta la qüestió. L'engany no és fer el tripartit. L'engany no és anar a unes eleccions sense especificar la teva política de pactes. L'engany és anar a unes eleccions havent decidit la teva política d'aliances, havent considerat que aquesta política ja decidida d'aliances és immutable i la gran aposta estratègica de futur, i ocultar-ho conscientment al teu electorat. L'engany és fer veure durant tota la campanya electoral que són possibles aliances i combinacions que ja has descartat completament d'entrada i que per tant saps que són impossibles. L'engany és espantar l'electorat amb el fantasma d'un pacte ja tancat pels teus adversaris -la sociovergència- quan el que està tancat com a pacte és el tripartit. L'engany és fer veure que depèn dels resultats electorals i de les negociacions posteriors un acord que de fet ja existeix a la línia de sortida, no a la línia d'arribada.
Tornar