15è. aniversari (1999 - 2014)
 
 

Obres

¡Bingo!

A punt de fer els seixanta anys i està casat amb una dona de la qual mai ha estat veritablement enamorat, i potser per això la seva vida ha estat -i és- assossegada, satisfeta d'equilibrats plaers. El seva notaria és una de les tres o quatre més importants de la ciutat, disposa de molt més diners del que necessita i és capaç de gastar, i per fi pot prendre's tot el temps lliure que desitgi. Però des de fa uns mesos -des de la primavera, per a ser més exactes, des de la sempre odiosa i cruel primavera-, ha deixat de desitjar. De forma gradual i inexplicable, els viatges, la música, el mar, i fins a la pintura i les dones, tot allò que li havia donat més plaer, ha començat a ser-li indiferent. I es passa els dies passejant per la ciutat, o en cafès de barri. Ell creia que la vellesa anava a ser xacres i la desesperació de desitjar alguna cosa i no tenir forces per a aconseguir-lo, i no aquesta perllongada planície -el seu metge, mig de debò mig de broma, li ha augurat almenys trenta anys més de vida-, sense goigs ni dolors. Un dia que només vol escapar del sol, de les primeres calors i el tumult de la vida dels altres, entra en un bingo. Se li ocorre que no és mal lloc per a deixar passar les hores que falten fins que pugui tornar a casa i donar per acabada la jornada. S'asseu en una taula, solament entre la multitud i, com li succeïx sovint aquests dies, pensant en Ana, el seu primer intens i fulgurant amor. Però molt aviat arriba l'exuberant Rosa, una madura i encara atractiva binguera. I xarlatana, i molt sàvia, com anirà descobrint el nostre home quan ella es converteixi en la seva guia i assessora en aquest nou món cutre-luxe tan diferent, tan aliè a la seva vida de sempre. Una peculiar comunitat de mig pèl i vigoroses alegries, que li oferirà la possibilitat d'una segona oportunitat, d'emocionar-se, de gaudir, de desitjar, i potser de superar aquella amarga sentència, o predicció: «quan l'amor ens deixa, la mort ens arriba ».

Tornar