Documentació
Roser Caminals reconstrueix el crim del carrer de Parlament
Roser Caminals va conèixer de petita, a través de la seva àvia, la truculenta història de tres homicidis que les cròniques de successos de finals del segle XIX van batejar com el crim del carrer de Parlament. El relat, magnificat potser per la fantasia infantil, va quedar gravat en la memòria de l'escriptora, que fa tres anys va decidir furgar a les hemeroteques per completar fets ja oblidats. Així va néixer La petita mort, novel.la que l'autora, resident als Estats Units des del 1981, ha presentat a Barcelona. El juliol del 1895, tres persones, una dona i les seves dues filles petites, van morir degollades en un pis del número 58 del carrer de Parlament. Només es va salvar de la matança el fill petit de la família, de 3 anys, finalment principal testimoni de càrrec contra l'assassí, el seu propi pare. Aquest home, Silvestre Luis, va ser l'últim executat a la via pública, al Pati dels Cordillers, actual plaça de Josep Maria Folch i Torres, a la ronda de Sant Pau. La petita mort recull aquests fets i reconstrueix "l'altra veritat", la que, segons Caminals, podria ser la certa. La novel.la gira al voltant d'aquest nen que va presenciar el crim i va ser obligat a declarar en el judici, però vol ser també una crònica de la Barcelona de finals del segle XIX i principis del XX, amb descripcions de locals i carrers de l'època. Són reals els noms dels testimonis, extrets de les informacions de "La Vanguardia" i "El Diluvio", i també l'episodi de la bomba del Pompeia, que es va produir el setembre del 1920. És especulatiu la resta, la vida del nen ja adult i la recerca d'un culpable diferent de l'ajusticiat. La petita mort és el segon llibre en què Caminals deixa constància de la seva obsessió per Barcelona, on va néixer el 1956. El primer va ser El carrer dels Tres Llits , publicat fa dos anys i traduït al castellà com a Amores oscuros (Lumen). La trilogia es completarà amb una altra obra ambientada el 1920 i amb una dona de protagonista. "Les grans ciutats són un gran escenari per a les novel.les --explica--, i en el meu cas és possible que la distància hagi convertit la normalitat d'un record d'infància en un fet excepcional". Caminals, professora de literatura espanyola a Frederick (Maryland, EUA), diu que sent curiositat per saber quina acollida tindrà L'ombra del vent, la novel.la de Carlos Ruiz Zafón que s'acaba d'editar als Estats Units. "Aquest país té les fronteres molt lluny i viu culturalment aïllat. A més --afegeix--, la quota de literatura espanyola està acaparada per la llatina, per Gabriel García Márquez i Isabel Allende". L'autora considera que l'obra de Ruiz Zafón pot calar entre el lector nord-americà i ajudar a obrir un mercat fins ara poc propici a autors espanyols. Caminals, de moment, seguirà escrivint des de Maryland sobre Barcelona, continuarà les seves classes i farà les maletes una vegada a l'any per tornar als seus orígens. ¿Retorn definitiu? El veu molt difícil: "L'ensenyament aquí té menys compensacions que als Estats Units".
Tornar