Documentació
Tramvia de circumval·lació
Ara que està tan de moda el tramvia, amb la seva polèmica reimplantació a Barcelona, Roser Caminals proposa un viatge en el tramvia de circumval·lació. Però no es tracta d'un trajecte real, ni tan sols virtual -paraula massa futurista en aquest cas-, sinó una ruta metafòrica a través de les Barcelones del 1895 i el 1920, l'origen i el final de la qual és el mateix punt. És a dir, l'autora, nascuda al Raval però resident a Frederick (Maryland, Estats Units) des del 1981, basteix una trama circular que s'inicia amb un triple assassinat a finals del XIX que comença a cloure's amb la bomba del Pompeia, un proletari music hall del Paral·lel. Caminals, professora de literatura espanyola, té al seu currículum les novel·les Un segle de prodigis (1995), Les herbes secretes (1998) i El carrer dels Tres Llits (2002). L'últim d'aquests llibres està ambientat a la Barcelona del 1917, una època que té molt apamada gràcies a una excel·lent tasca de documentació, així com a la memòria transmesa per la seva família en general i en particular per una àvia aficionada a explicar vivències i records del veïnat a la seva néta. Així doncs, en aquesta nova història, pot tornar a fascinar el lector amb la recreació d'una atmosfera que coneix perfectament en tots els seus extrems: el ritme, l'arquitectura, la gent, les professions, els vestits..., gairebé com si mostrés un retrat d'època; una instantània en blanc i negre, esgrogueïda i una mica arrugada de les puntes, però extraordinàriament vívida.
ATEMPTAT TERRORISTA
La petita mort comença el 1920, amb l'escena de l'atemptat terrorista amb bomba al Pompeia. Allà hi ha, completament fora de lloc, l'Andreu Nadal, un jove i solitari arquitecte, que no pertany de cap manera a la classe social que freqüenta els music halls del Paral·lel. L'Andreu és el protagonista de la novel·la, i en el desori que es forma amb l'explosió coneix -i se n'enamora- la Sabina Lombardi, una noia jove, petita i atractiva, que fa de funambulista en un dels circs més exitosos de la ciutat. Quan no ha fet més que apuntar el naixement d'aquesta trama, Caminals n'enceta una altra que, en aparença, no hi té absolutament res a veure. L'escena que l'obre és dura i dolorosa com un cop de puny al nas. Un pis del carrer barceloní del Parlament està ple de policies un dia del 1895. S'hi acaba de produir una massacre, amb una dona jove i les seves dues filles com a víctimes, jaient inertes enmig de sengles bassals de sang. Només se n'ha salvat el germà petit, l'Andreuet, un nen de tres anys que és interrogat per la policia com a únic testimoni dels fets. Silvestre Lluís, que està embolicat amb una xarxa d'estafadors i falsificadors de moneda, és el pare de la família i quan arriba a casa és detingut i acusat dels assassinats. L'Andreu Nadal del 1920 és la mateixa persona que l'Andreuet Lluís del 1895, o més aviat no: l'Andreu Nadal és un home jove sense orígens, mentre que l'Andreuet Lluís és una criatura innocent sense futur. Aquest és el punt de partida de La petita mort. Totes dues trames avancen paral·lelament. En la més antiga, es va descabdellant un complex entramat mafiós, amb protagonistes coneguts per àlies com ara Mestre, Fali, Marquès i Valencià, i en la qual seguim les passes de l'Andreuet i la seva vida al Raval a càrrec de l'àvia, primer, i sota la responsabilitat de l'oncle Terenci, més endavant. En la més moderna, l'Andreu Nadal s'enfronta a l'explosió del seu cor per la necessitat d'obrir-se a la Sabina mentre la solidesa del seu rígid món de jove arquitecte soci de la firma Manent, Tintorer i Nadal es transforma en una corda fluixa, destapant un trauma des de la infantesa més tendra. Els personatges secundaris amb què Caminals amaneix el trajecte del protagonista enriqueixen molt la història i la doten d'una versemblança gairebé periodística. Destaquen el poder emotiu de la cupletista Dora i de la Gertrudis, una venedora cega de tabac i loteria. D'altra banda, l'autora va deixant anar molletes de pa al llarg del camí, com a fites per tal de seguir el fil conductor de la novel·la, tot relacionant-la amb el títol: fa servir l'expressió petita mort, o piccola morte, com una fórmula col·loquial per referir-se a multitud de situacions tan diverses com un desmai, una pèrdua de coneixement, un orgasme, un mareig, un atac de cor..., una estratègia que crea un vincle especial amb el lector, que agraeix sentir-se còmplice de l'autora. De tota manera, convé remarcar el desenllaç de l'obra com a no reeixit del tot. Si bé és cert que tècnicament està ben resolt, potser s'hi troba a faltar una mica d'imaginació en la col·lisió o fusió de les dues trames. La conlusió definitiva, o més aviat la manera d'arribar-hi, és forçada, tot i l'alleujament que significa el happy end proposat, després d'haver patit i disfrutat amb el protagonista durant gairebé tres-centes pàgines.
Tornar