Documentació
"A Frankfurt l'important és la literatura"
La traducció de la seva obra en francès i la propera publicació de 'Per un sac d'ossos' als EUA han disparat les traduccions: Brasil, Holanda, Israel, Polònia, Itàlia... Què n'espera de Frankfurt 2007?
Aquest any, l'agència literària ha fet un esforç molt important per estar ben preparats de cara a Frankfurt i espero que vagi bé. El més important és que moltíssima gent conegui la realitat del que és la literatura catalana, la que s'escriu en català. Ara ja no és necessari traduir primer en castellà abans de fer-ho en qualsevol altre idioma. Vaig traduir La felicitat en francès abans que en castellà. És important que la literatura catalana figuri a l'aparador de la literatura internacional amb normalitat. És imprescindible que tots els esforços estiguin enfocats a això. A Frankfurt l'important és la literatura.
Els autors catalans no funcionen prou bé en castellà?
Estic molt content del funcionament de La felicitat en castellà. Crec que si un llibre es promociona, els resultats hi són.
Necessitem ser traduïts per sentir-nos escriptors del món?
Per sort a l'escriptor català cada vegada li costa menys ser traduït. Els escriptors tenim la intenció d'escriure per al màxim de gent possible. Busquem la màxima difusió per entrar en contradicció amb nosaltres mateixos. Com més repercussió tens, més dubtes creatius se't plantegen de cara al proper llibre. Quan escric m'exigeixo moltíssim, sobretot m'interessa que el que escric arribi al màxim de gent i que el lector s'ho passi bé, sempre amb la idea de fer literatura popular però bona literatura. La relació amb el lector és molt important per a mi. Els clubs de lectura són un gran fenomen. Parlant amb el lector trobo el sentit del que faig.
Diu que no escriu novel·les històriques ni d'idees, però les idees sempre hi són...
Transmets unes idees i una ideologia però sempre a través d'uns personatges, d'una ficció. És el que jo busco. Penso que hi ha una necessitat de productes literaris que estiguin a l'abast de tothom i que siguin ambiciosos, dignes literàriament i lingüísticament. A nivell de crítica, encara està més valorada la novel·la de tesi. Jo intento dignificar aquesta altra literatura.
Sembla que la feina de documentació històrica tingui poc a veure amb la creació literària.
És una feina que m'agrada. Necessito documentar-me bé. Ho faig pels personatges, perquè s'hi sentin bé. Com més detalls tenen millor es poden moure. No pretenc fer cap fresc d'època. Durant el procés de documentació ja visc molt a fons la novel·la. Allà dins ja s'hi couen situacions, seqüències.
Ha perseguit la professionalitat absoluta com a escriptor, amb tossuderia...
És una opció vital. Defensant fins a la mort la professionalitat defenso la meva manera de viure, que, alhora, és el que m'impulsa a escriure. Si ho fes d'una altra manera seria una altra persona, encara que suposo que seguiria escrivint.
Tornar