Documentació
Molt més que el dol
La primavera del 1987, Imma Monsó (Lleida, 1959) va conèixer Roger Moreno, l'home amb qui va decidir compartir la vida: hi va conviure setze anys, fins a la tardor del 2003, quan va morir, i ara, tres anys més tard, surt el llibre que ho explica, Un home de paraula (La Magrana en català, Alfaguara en castellà).
Ja des del seu primer llibre (No se sap mai, 1996), Monsó va posar-hi part de la realitat que l'envoltava, i també, naturalment, la seva parella, que a més en va ser el traductor al castellà. Després va venir el llibre de relats Si és no és (el 1997, recuperat a Marxem, papà. Aquí no ens hi volen, el 2004), les novel·les Com unes vacances (1998) i Tot un caràcter (2001) i els relats de Millor que no m'ho expliquis (2003), llibres que han consolidat la seva carrera i l'han assenyalada com un dels escriptors més interessants del moment, amb la seva crítica eixerida i irònica que desperta somriures mentre ens endinsa en un món entre inhòspit i divertit.
A Un home de paraula parteix de la tragèdia viscuda per endinsar-se en "un llibre en què hi ha moltes coses més que el dol, i això és el que té interès, no la circumstància personal que m'hagi passat", explica ella mateixa. Seguint dues línies, la de la vida amb el Cometa (com l'anomena al llibre i un dels noms que tenia) i la dels dies sense ell, Monsó ha intentat "diguem-ne resumir una persona complexa, però tinc molt clar que aquesta és la meva percepció, no pretenc dir què pensava ell ni què sentia. Tu reculls el que t'ha donat i això és el que compta. Els llibres et donen la possibilitat d'abastar un aspecte, una història concreta on tu has fet una selecció i no una altra". Una novel·la dedicada a un home a qui no agradaven els homenatges, "i no li hauria agradat que aquest llibre ho fos excepte com és: ple d'humor i de literatura, o intents de fer-ne".
"M'agradaria que s'entengués que el que es defensa molt en aquesta novel·la és que el dia després tu pots estar portant una altra vida amb una altra persona, i fins i tot construir una altra família, i això no té res a veure amb el lloc que ocupa aquella persona en la teva vida. Si tens un altre company ha de tenir prou maduresa per saber que això és així. És una peça en la meva trajectòria literària, ja apareixia en el primer llibre, molta gent li preguntava per què no escrivia i jo li deia que a ell el que li anava era ser musa, era constantment inspirador", explica Monsó. Una història d'amor trencat per parlar de moltes altres coses.
Tornar