15è. aniversari (1999 - 2014)
 
 

Documentació

"Els personatges porten dins el seu paisatge"

Entrevista publicada al diari “Avui” el 26/10/06 per Noemí Biboles

Maria Barbal està convençuda que tot el que s'allunya de la norma implica una dificultat

He llegit que es va presentar al Prudenci Bertrana amb 'País íntim' per necessitat i que els autors catalans passen per un mal moment...

Això ha portat molta cua! Volia fer referència al fet que és difícil continuar present en el mercat editorial. Pensava que tenia una novel·la consistent per presentar i vaig decidir fer-ho. Si no hagués estat així, no m'hi hauria presentat. És molt més còmode no presentar-s'hi. És un moment difícil, perquè el públic català s'ha globalitzat molt. Li és igual llegir en una altra llengua. Ara hi ha molta oferta.

Per l'ús del dialecte, ¿pot tenir la seva obra més dificultats que una altra per ser traduïda? Què pot representar per a vostè Frankfurt 2007?

Crec que tot el que s'allunya de la norma implica una dificultat. Però es tracta només d'una mica més de feina per al traductor. Les altres llengües tenen dialectes i crec que, si es fa bé, es pot aconseguir una bona aproximació. La fira del 2007 pot suposar un augment de l'interès per la literatura catalana. Però en el meu cas les traduccions m'han arribat molt per casualitat. La majoria de les vegades han estat els traductors els que s'han interessat per la meva obra.

Ha dit que 'Pedra de tartera' és una novel·la que se li va imposar per necessitat... I les altres?

Partint de Pedra de tartera, començo a escriure perquè necessito expressar-me. Al llarg d'aquests vint anys, la meva evolució personal em porta a triar els temes que més m'interessen. Hi entren en joc altres elements. Però, en el fons, una necessitat sempre hi és. Si no tinguessis ganes de parlar de res, seria més sincer no publicar.

Ha impartit classes d'escriptura a l'Ateneu Barcelonès. Es pot ensenyar a escriure?

Les persones que assisteixen a una escola d'escriptura tenen un potencial per desenvolupar i d'altres ja són obertament escriptors. Potser necessiten la reafirmació d'algú altre.

Per triar algun dels temes de la seva obra, el desarrelament i també la pèrdua o la destrucció del paisatge són temes importants en aquests moments...

És un tema que afecta una gran part de persones del nostre país. És difícil expressar-ho amb una certa poesia, però a partir d'una certa edat t'adones que el teu món va desapareixent. I és un procés que s'accelera. Cada vegada és gent més jove que sent aquesta pèrdua. El paisatge no és mai un marc. Els personatges porten dins el seu paisatge.

Per què en la seva darrera novel·la va triar la relació entre una mare i una filla?

Crec que en la nostra cultura és una relació molt forta i intensa, amb el que té de beneficiós per una banda però també d'absorbent per l'altra. Però el tema de la novel·la és la injustícia d'uns fets i la injustícia que aquests fets siguin transmesos. Ens porta a reflexionar sobre la llibertat de la persona.

És la novel·la el seu gènere preferit?

Fins ara m'he sentit més còmoda en la novel·la. Però ara, que escric amb llibertat total, em vénen més contes .

Tornar