15è. aniversari (1999 - 2014)
 
 

Documentació

"L'alemany sol fer de llengua aparador"

Entrevista publicada al diari “Avui” el 09/11/06 per Noemí Biboles

Com s'explica el fet que la novel·la abans de sortir publicada en català ja tingués venuts els drets de traducció al francès i l'alemany?

El desencadenant va ser l'editorial alemanya Piper. Van llegir un manuscrit en castellà, es van entusiasmar amb el llibre i van provocar que diversos editors europeus s'hi interessessin. Va ser molt immediat. L'alemany sol fer de llengua aparador gràcies al seu prestigi. Aquesta situació és més freqüent del que ens pensem. L'anglès acostuma a ser l'últim idioma en què traduïm. És una llengua que exporta molt i importa poquíssim.

Diu que el català està una mica de moda.

Arriba un moment en què totes les literatures es coneixen tan bé que s'esperen novetats. L'element sorpresa que suposa el descobriment de la literatura catalana és un al·licient per als editors estrangers. És cert que hi ha una tradició important de traducció d'obra catalana, no estem descobrint res, però en aquests moments molts autors s'estan traduint a llengües no europees i això només sol passar en casos de llengües europees majoritàries. També hi té a veure el fet que la literatura catalana tingui com a centre geogràfic Barcelona, una ciutat important editorialment.

Quin paper jugarà Frankfurt dins d'aquesta dinàmica?

La fira és fruit de la feina de diverses persones, com Àlex Susanna. El fet que la literatura catalana sigui la convidada és un reconeixement i significarà l'acceleració d'aquest procés que comentàvem.

Com s'explica l'èxit de 'La ciutat invisible' en relació amb les seves novel·les anteriors?

Hi ha un fet temàtic. Quan vaig decidir escriure sobre aquest tema de dimensió europea sabia que hi havia millors condicions perquè l'obra fos ben rebuda en l'àmbit europeu. Una ciutat projectada i mai realitzada és el símbol de moltes coses a Europa. És el projecte il·lustrat. A la vegada la novel·la és la cristal·lització del món novel·lístic que ja apareixia a les novel·les anteriors.

La novetat més important és la referència històrica.

La utilització del fet històric, cultural i artístic també era present en les novel·les anteriors, però en cap no hi havia un element tan evident com el de la ciutat invisible.

La recerca de la identitat és el tema fonamental de la seva obra. ¿Seguirà treballant en la mateixa direcció?

És un joc que no s'acaba mai. Decideixes qui ets a través del que et donen, del passat, d'un context, i a través de la voluntat i la imaginació continues creant una identitat de ficció.

Té pressa per publicar la novel·la següent?

No em sento pressionat, però sí responsabilitzat per mi mateix. A un escriptor tampoc no se li ofereixen tantes oportunitats. La nova novel·la té molt a veure amb aquesta. També hi ha un fil contemporani i un del passat. Les referències artístiques aquesta vegada són més literàries, amb personatges reals de la literatura catalana. Totes dues novel·les formaran part d'un mateix cicle.

Per Rosales, Barcelona juga un paper important que afavoreix les traduccions.

Tornar