Documentació
Mor l'escriptor i pintor Vila Casas
L'artista, novel·lista i autor teatral era un dels màxims representants de la generació d'informalistes catalans
Un dels màxims representants de l'informalisme a Catalunya, el pintor i escriptor Joan Vila Casas, va morir ahir a Barcelona. Nascut a Sabadell el 3 de juny de 1920, Vila Casas va ser un creador singular en la generació d'artistes de la postguerra que passarà a la història de l'art català per les seves planimetries o planigrafies, com li agradava de qualificar aquestes geometries que recorden una realitat topogràfica i que va desenvolupar des de finals dels anys 50.
Després de formar-se a Sabadell, el 1949 va anar a París, on va coincidir amb Guinovart, Ràfols-Casamada, Chillida, Grau Sala i Xavier Valls. A París va descobrir Picasso i la geometrització de les formes, el que contrastava amb la batalla existencial de l'informalisme incipient que es lliurava a París a la dècada dels anys 50. Va formar part de la generació d'artistes informalistes catalans i el 1957 va participar en l'exposició internacional Otro arte, presentada a la Sala Gaspar pel crític francès Michel Tapié, al costat d'Appel, Burri, Mathieu, Riopelle, Pollock, De Kooning, Tàpies i Tharrats, entre altres.
Va tornar a Barcelona el 1960, any en què va crear el grup 0 Figura, també vinculat a la Sala Gaspar, en companyia de Tharrats, Hernández Pijuan, Claret, Subirachs i el crític Santos Torroella.
Les seves planimetries van derivar cap a artefactes imaginatius, com els seus marcians executats en ceràmica, o les astrometries, construccions de llauna inspirades en les càpsules espacials. Vila Casas va crear un món irònic i va reunir els productes de la seva imaginació espontània al seu "colomar" del carrer Consell de Cent, ple d'artefactes i mecanismes en clau de joc, pures caricatures de la realitat construïdes amb els seus fragments: una gran màquina de l'art on podia conviure la sensibilitat més refinada al costat d'andròmines i d'objectes procedents de la vulgaritat del pop consumista.
Recuperació literària
Com a escriptor, va destacar com a novel·lista i autor teatral als anys 50 i 60 i va ser reconegut pels guions humorístics de l'actor Joan Capri i per muntatges teatrals com ara Mercè dels uns, Mercè dels altres. Precisament fa un temps que s'està recuperant la seva obra literària. La novel·la Operació viaducte (1961), finalista del premi Sant Jordi, va ser recuperada el 2004 dels fons de Selecta per Ed. 62. Segons va informar ahir l'editorial, està a punt de reeditar-se Doble blanc, editada per primer cop el 1960. També té inèdita una altra novel·la, Doble negre. Altres obres seves són Matèria definitiva, Aiguafort del XII i Nnoba fygurassio. A la literatura fa un retrat irònic i en clau d'humor del món de l'art, les falsificacions i la soledat de l'artista.
Tornar