Documentació
"La memòria són els ulls de l'escriptor"
Per a Carme Riera, escriure és una cosa natural. La seva obra s'estudia als Estats Units
¿Com viu el fet que la seva obra, a més de ser traduïda a nombroses llengües, s'estudiï en països com els EUA i Alemanya?
Amb una certa perplexitat. Però també és molt atractiu. I sobretot sento molt d'agraïment. Suposo que en gran part es deu al fet que en països com els EUA hi ha molt d'interès pels estudis de gènere, per exemple per les llengües minoritàries i per la literatura de dones.
Sembla que darrerament les traduccions dels autors catalans han entrat en una bona dinàmica. ¿Frankfurt 2007 pot suposar la consolidació d'aquest procés?
Serà un bon moment per mostrar la literatura catalana. Els autors catalans necessitem les traduccions i espero que a la Fira se n'aconsegueixin.
Vostè es tradueix al castellà, oi?
Em tradueixo al castellà perquè és l'única llengua a la qual em puc traduir. Ho vaig començar a fer perquè em barallava amb la traductora. Traduir-se és una experiència difícil. Més que traduccions faig versions. Mentre traduïa Cap al cel obert em vaig trobar amb una plana que no em sortia. La dificultat era tan gran que vaig decidir canviar l'acció del text. El llenguatge et condiciona moltíssim.
A mesura que avancem en la seva obra, l'element històric pren més importància.
Ja s'ha dit que la memòria són els ulls de l'escriptor. A partir d'un moment, vaig tenir la necessitat de recuperar un passat i una memòria.
Sembla que la novel·la històrica està passant per un bon moment.
Pot ser per contagi dels best sellers que l'han popularitzada. Però sempre hi ha hagut interès per la novel·la històrica. Recuperar la teva història i el teu passat és un element recurrent en la literatura.
Ha dit alguna vegada que no s'ho passa gaire bé escrivint...
Quan vaig dur els jueus a la foguera no m'ho vaig passar gaire bé, per exemple. M'ho passo bé quan descobreixo coses als arxius. Però sóc molt perfeccionista i costa aconseguir el que imagines. T'agradaria haver escrit el millor llibre del món.
¿Podria arribar a deixar d'escriure davant la pressió del mercat editorial?
Si el mercat s'arriba a imposar podria deixar de publicar, però no d'escriure. Quan una editorial m'ha pressionat massa, he canviat d'editorial.
Escriure és un privilegi o una maledicció?
No m'ho havia plantejat mai. Suposo que en el meu cas és una cosa natural. Els escriptors tenim la necessitat d'explicar el món amb paraules, i a vegades és dolorós aconseguir-ho.
I el futur de la literatura?
Pel que fa a la literatura catalana en particular crec que som una literatura en extinció. Tenim els dies comptats. La inèrcia de la història porta a l'extinció de les llengües minoritàries. I pel que fa a la literatura en general, penso que fins i tot la gran literatura, és a dir, la de les llengües majoritàries, també està en perill d'extinció. És una qüestió d'evolució històrica.
Tornar