Documentació
Entre la història i la ficció
Josep Maria Loperena (Alguaire, 1938) és advocat i escriptor. Com a advocat ha destacat en la defensa de processos judicials com el cas de La torna, en defensa dels Joglars, el cas Scala, etcètera. Ha publicat diversos llibres de dret i darrerament s’ha distingit com a assagista (Memorias de los otros, 2004) i com a novel·lista (La casa del fanalet vermell, 2004, amb què narrava la Barcelona de la vaga dels tramvies del 1951). Ara torna a publicar una novel·la, Ulls de falcó, novament sobre la ciutat de Barcelona. Es tracta d’una història sobre l’amistat i la traïció centrada en l’època tenebrosa del franquisme. Loperena retrata la ciutat poruga, trista, ombrívola I sense brillantor de la postguerra. La novel·la s’inicia el març del 1956, quan els guerrillers anarquistes Quico Sabaté i Josep Lluís Facerias actuen junts en un atracament a la delegació del Banc Central del carrer de la Fusina. En la fugida dels dosmaquis i la posterior persecució policial Facerias és ajudat per un jove estudiant, Alberto El Dandi, fill de la classe alta barcelonina. El jove de casa bona i el guerriller establiran una relació estranya però d’ajuda mútua. Una amistat que durarà fins a la mort del guerriller, el 30 d’agost del 1957, en una emboscada a la cruïlla del passeig de Verdum Pi Molist. Loperena ha aconseguit trenar una història en què hi ha de tot, lluita, amor, erotisme, intriga... A la novel·la abunden les referències cinematogràfiques, les musicals i les cançons populars. El Dandi fins i tot va a una sala on actua Juliette Greco, la musa de l’existencialisme. Loperena ha fet una crònica acurada dels anys 50, amb la vaga dels tramvies del 1951, les assemblees estudiantils, les cèl·lules universitàries del PSUC, les accions anarquistes, els homes del règim... Els espais de la ciutat, les sales de festa, els teatres, els cinemes i els bars són els reals de l’època. L’autor, ben documentat, gairebé ha escrit un assaig novel·lat que aconsegueix un perfecte equilibri entre la història real i la ficció. I ho fa a través d’un estil àgil, viu i fresc. Loperena, d’aquesta manera, presenta al lector uns fets amb tota la cruesa de la dictadura de fons.
Tornar