Documentació
"Els catalans som porucs, diem les coses a mitges"
Al llarg de la seva carrera hi ha hagut una recerca constant de 'model' narratiu. En quin moment es troba actualment?
Arribant a un final d'etapa. Les properes novel·les que sortiran, La noia del ball i Weekend, acaben un projecte narratiu. Després no sé què faré. Vull fer un punt i a part i agafar perspectiva.
Aquestes dues novel·les ja havien estat anunciades però 'Cara d'àngel' es va interposar...
Al treballar en paral·lel en diverses coses no saps quan se t'aturaran els temes ni quin ritme agafaran. Saps que l'any que ve hi haurà una cosa però no saps quina. Si una cosa es para es para.
¿Ha aconseguit utilitzar la tercera persona i escriure més pàgines?
En primer lloc sortirà La noia del ball i tindrà unes 350 pàgines. És una primera persona que parla a algú altre. He intentat la tercera persona però no em funciona. Suposo que la raó és que m'interessa el punt de vista d'una persona sobre el món.
La noia del ball és la mare de 'Sota la pols'?
Sí, des de la infantesa a la vellesa d'aquesta dona. L'hi dedico a la meva mare però de la meva mare en sé poca cosa. Bàsicament és tot inventat. Aquí no treballo amb material personal, com a Sota la pols.
'Weekend' serà una novel·la sobre la hipocresia?
Serà un retrat ferotge sobre un cert perfil de l'home català actual. Serà bastant dura. És un home que no només ha enganyat el seu entorn sinó que s'ha enganyat a ell mateix. Un cap de setmana amb molta pluja s'ha de quedar a casa i passar comptes amb si mateix. És la figura del nàufrag. Primer ha d'intentar reconstruir una quotidianitat i després reconstruir-se ell mateix.
La hipocresia defineix la nostra societat?
Els catalans hem perdut moltes batalles perquè som porucs i diem les coses a mitges. Quan algú manifesta opinions crítiques ràpidament és bandejat.
En alguna ocasió ha dit que és una societat sense projecte.
No té sentit d'Estat. Hem acabat sent provincians, amb tot el que això suposa de dignitat pel que fa a la llengua, per exemple. Estem confortablement instal·lats en la mediocritat. De cara a Frankfurt no es parla de qualitat sinó d'autors d'èxit. Crec que al final és una falta de sentit d'Estat, de veure'ns des de la identitat d'un poble.
I com ens veiem?
Com un mercat, i és important que el mercat no trontolli. Quan es van fundar editorials com ara Destino, Edicions 62 i Empúries hi havia un projecte cultural al darrere. Hi ha un fet pervers que és parlar de cultura des de la indústria cultural.
Vostè no vol anar a Frankfurt...
A Frankfurt hi han de ser els meus llibres. El tema de Frankfurt també l'encaro com un tema identitari. Penso que tot el debat que hi ha hagut ha servit, s'ha millorat. Hem arribat a un empat tècnic.
Tornar