Documentació
El jardí de les delícies
A ra fa cinc anys el nom de Pablo Tusset saltava a l'èxit amb Lo mejor que le puede pasar a un cruasán. Tusset ens presentava una història amena, en la línia d'El laberinto de las aceitunas, d'Eduardo Mendoza, amb un protagonista al voltant del qual es congriaven tots els desastres imaginables. Un argument sense complicacions situat en escenaris de la Barcelona pija i en el qual el lector trobava dosis de misteri, sang i fetge, sectes i fins i tot jocs d'ordinador. Tot amanit amb una remarcable pàtina d'humor irreverent propiciada per la veu del protagonista que explica les seves desventures.
Cinc anys després, Tusset publica en castellà i en versió catalana traduïda -molt bé, per cert- per Alexandre Gombau la seva segona novel·la, En el nom del porc. Novel·la de policies, més que policíaca. Els dos personatges principals són el comissari Pujol, a punt de jubilar-se, i l'inspector T. (per Tomàs) que en bona part del llibre coneixerem també com P. (per Pere), ja que la feina d'aquest policia -de 43 anys, alcoholitzat, víctima d'un trauma infantil i, en certa manera, una espècie de fillol del comissari- és la d'infiltrar-se en trames criminals. Dues generacions de policies i dues actituds davant de la professió i la vida.
De la mateixa manera que Hieronymus Bosch, seguint Dant, divideix el Jardí de les delícies en tres parts que descriuen l'univers de l'home -paradís, món i infern-, Tusset identifica amb aquests títols els diversos capítols de la novel·la en funció del lloc on es desenvolupen. El paradís correspon a Nova York, ciutat en què T. coneix la dona dels seus somnis. El món és la ciutat de Barcelona, on el comissari Pujol segueix de lluny les evolucions del cas d'una dona escorxada i, sobretot, es va preparant per afrontar la seva nova vida de jubilat àvid de conèixer al costat de Mercedes, la seva muller, totes aquelles coses que el temps lliure li permetrà. L'infern és el poble on s'ha comès l'assasinat: San Juan de l'Horlà (no és casual la referència a Maupassant). Un poble al qual l'inspector, de retorn de Nova York, és enviat en missió secreta camuflat d'escriptor a la recerca d'inspiració.
Tusset ha volgut escriure una història sobre la bondat i la maldat quan s'encarnen en persones diferents i, sobretot, quan conviuen dintre del mateix individu. La placidesa del comissari Pujol contraposada a la tortura interior del seu afillat, un perfecte psicòpata. Per explicar-nos-ho ha optat per una estructura alternada que accentua encara més el contrast de personalitats que ens vol fer palès. La hibridesa de gènere dóna a En el nom del porc una originalitat que, al meu parer, enganxa el lector en el dubte constant de no preveure cap on el farà anar Tusset. Això per mi és positiu. Sobretot perquè es combina amb una volguda asèpsia de la veu narradora, gairebé com si fos un metge forense descrivint els aspectes tècnics d'una carnisseria. Hi ha molta més substància -i algun forat negre, tot s'ha de dir- en aquest porc d'ara que en el croissant predecessor. També molta més ambició. Tusset ha fet un pas endavant. En el nom del porc és una novel·la que a cada lectura creix i mostra més detalls de la seva cuina interna.
Tornar