Documentació
Lluís Calvo i l'estil
A les trobades Ara poesia, impulsades per Roger Costa-Pau i Lluís Freixas i fetes a la Casa de Cultura de Girona, Lluís Calvo va dir que no es tracta pas de situar-se en contra de cap mena de poesia, sinó de qüestionar el monolitisme de les maneres i plantejaments d'escriure. Tot recordant Henri Michaux quan aquest fa una crítica severa a la noció d'estil, que li fa asserir que cal anar prou lluny dins un mateix perquè l'estil no el pugui seguir, Calvo qüestiona intel·ligentment la noció d'estil, que, segons ell, comporta manierisme, o conreu reiterat d'una manera de fer, i immobilisme. Per Calvo -i consti que aquí ens veiem obligats a simplificar el seu pensament-, l'estil és una opció autoritària, que fossilitza i que facilita negativament la feina d'escriure. I hi afegeix que no podem ser esclaus ni del nostre estil ni del de ningú, que cal trencar amb l'estil per no subjugar-nos-hi; i que hi ha molta gent que, en parlar i escriure sobre l'estil, no reflecteixen sinó un estil, tendenciós, d'entendre la literatura. Calvo té en compte que qualsevol definició lapidària cau en un despotisme excloent, en una visió feixistitzant. Escoltem-lo i llegim-lo, Calvo: remou pòsits putrefactes.
Tornar