Documentació
"No cal plorar quan expliques que plores"
Joan Margarit (Sanaüja, 1938). Arquitecte i poeta. Es va donar a conèixer com a poeta en castellà durant els anys 60. A partir del 1980 inicia la seva obra poètica en català amb poemaris que van de L'ombra de l'alta mar (1980) i Vell malentès (premi de la Crítica 1981) a L'illa del tresor (Flor Natural en els Jocs Florals de Barcelona 1985). El 1985 va publicar un primer volum d'obra completa, L'ordre del temps. Poesia 1980-1984, i el 1986 Mar d'hivern (Carles Riba 1985), poemari que el poeta exclourà del segon volum d'obra completa, publicat el 2001, Els primers freds. Poesia 1975-1995, convençut que l'obra completa és una ocasió per passar comptes amb un mateix. Entre els dos volums d'obra completa podem incloure poemaris com ara Llum de pluja (1986), La dona del navegant (1986, premi Crítica Serra d'Or), Els motius del llop (1993) i Aiguaforts (1995). Les seves darreres obres són Estació de França (1999), Joana (2002) i Càlcul d'estructures (2005). Amb una poètica basada en un realisme extrem, Margarit construeix una "memòria sentimental" que ens parla del pas del temps, de l'amor, del sexe, d'una època, d'una ciutat. Vist sempre a través de la pròpia experiència però amb la distància i l'emoció justa perquè el poema aconsegueixi complir la seva funció: que el lector, després de llegir-lo, sigui un altre. Amb tota la seva obra traduïda al castellà, amb antologies publicades en anglès, hebreu, rus i alemany, per Sant Jordi Margarit presenta Casa de Misericòrdia i Barcelona amor final (en català, castellà i anglès, i amb fotografies de la ciutat).
Quin és l'estat de les traduccions de la seva obra en aquests moments? Què pot suposar la Fira de Frankfurt 2007?
Abans de Frankfurt la meva situació és aquesta: a més de les traduccions en castellà de tota l'obra i l'últim llibre de Cátedra, acaba de sortir a Anglaterra una antologia que ha estat recomanada com a llibre de l'hivern per l'English Poetry Society. A Alemanya preparen una antologia que sortirà a començament d'any, i queden una antologia feta a Rússia fa uns anys i una altra en hebreu. Aquestes iniciatives han vingut des de fora. Ara suposadament els editors han d'agafar aquesta obra i ensenyar-la a Frankfurt. No crec en les antologies col·lectives que a vegades es preparen per a aquestes ocasions. El que és interessant són les edicions personals. I la feina s'ha de tenir feta.
A partir del 1980 escriu en català. Com arriba a aquesta decisió i com viu avui el seu bilingüisme?
Si fas un llibre només en català no vindrà cap anglès a buscar-te. Per això faig les dues edicions, catalana i castellana. El proper llibre, Casa de Misericòrdia, sortirà a Proa en català i a Visor en castellà. Quan escric un poema m'hi estic mesos, tocant-lo i retocant-lo, però la primera versió és en català. A la segona versió ja hi entra el castellà. I a vegades la feina en castellà m'ajuda. En castellà jo no funcionava. Trigues anys a adonar-te que la poesia vol que treballis amb la teva llengua materna. No sé què és exactament, però escrius en català i t'adones que surt el que volies dir. He arribat tard però ara me'n beneficio, i tinc uns quants lectors més.
Té una habilitat especial per als versos finals. ¿Serien comparables al resultat d'una operació matemàtica?
En el meu cas diria que és a l'inrevés. Si admetem la inspiració, aquesta a vegades comença pel final. En l'últim vers hi ha contingut el poema i he d'esbrinar quin poema és.
Quina és l'operació poètica més difícil?
La inicial. El salt de la boira mental meravellosa a la grafia del paper en una llengua.
Com sorgeix l'emoció d'un poema?
Per comunicar una emoció no has d'estar emocionat. És el que deia Voltaire. No cal plorar quan expliques que plores. Hi ha d'haver un exercici d'allunyament. En poesia has de tenir uns camins interiors propis molt ben traçats en què els sentiments circulin amb llibertat per poder veure què hi ha en ells de veritat transmissible.
La poesia és un art exacte?
Una característica de la poesia és dir el màxim amb el mínim de recursos. I l'altra és l'exactitud. Per mi vol dir ni més ni menys que has d'escriure una cosa que algú estigui esperant que l'escriguis perquè quan ho llegeixi com a mínim es consoli.
És això el que busca la poesia, consolar?
Consolar o posar ordre interior. A l'epíleg de Casa de Misericòrdia explico que a les cases de misericòrdia hi anaven molts fills dels afusellats. Deixar-los a fora encara era més dur. La poesia potser és una casa de misericòrdia, és poca cosa, i és cruel, però què hi pot haver de millor?
Joan Margarit presentarà per Sant Jordi 'Casa de Misericòrdia' i 'Barcelona amor final' l Text: Noemí Bibolas
Tornar