Documentació
La gran botiga
Any 2012, Barcelona ha completat la seva reconversió en la botiga més gran del món. Apòstols de la iniciativa privada administren els assumptes d'interès general, l'espai públic ha desaparegut, i l'art i la cultura s'han convertit en l'opi del poble. Malgrat els resplendents indicadors del benestar, cada cop hi ha, però, més gent malhumorada, atemorida, agressiva, paranoica. Radiografia del futur de les enquistades ciutats burgeses occidentals, perfectament ordenades però excessivament uniformes en l'àmbit cultural, el darrer títol del novel·lista i filòsof Pep Subirós (Figueres, 1947) ens enfronta a les possibles conseqüències dels vicis que germinen a les clavegueres de la societat de l'abundància.
Escrita en primera persona, Ara sé que és ella es el dietari d'Àlex Ribera, un periodista d'investigació que s'enamora perdudament d'una professora d'institut, l'Elena. Amor tremens, la seva relació no serà fàcil. Tots dos trepitgen terres movedisses. L'Àlex, coaccionat per un assessor polític sense escrúpols, comença a destapar afers tèrbols de la bucòlica Barcelona. Ell està convençut que domina la situació, però en realitat no és més que un peó en un joc que no controla gens ni mica. Per la seva banda, l'Elena es dedica en cos i ànima a la inserció de les onades d'immigrants que arriben a Barcelona fent trontollar massa els vells equilibris i inèrcies.
Amb ull clínic i esperit crític, Subirós, autor de les novel·les Full de dames i Cita a Tombuctú, dissecciona a la perfecció el model de ciutat occidental actual, feta en clau comercial i amb una diversitat cultural mínima. La Barcelona autocomplaent que pronostica, lluny de ser únicament un teló de fons, esdevé un personatge més, el protagonista de la novel·la, que deixa l'Àlex i l'Elena en un segon pla. Aquest absolut intercanvi de rols, que seria un error imperdonable en un altre títol, salva en aquest cas la novel·la i la converteix en una lectura més que recomanable. Relacions amoroses apassionades i impossibles ja han protagonitzat centenars de relats. En canvi, un retrat tan ben traçat d'unes ciutats momificades que no saben gestionar la diversitat, com ha demostrat la revolta estudiantil a França aquests darrers mesos, no és gens usual. No us el perdeu.
Tornar