Documentació
De la vida quotidiana al relat curt i fantàstic
Pere Guixà aplega 11 contes de temàtica diversa en el seu cinquè llibre de relats editat a Quaderns Crema: 'No pots no sentir-ho'
El conte té seguidors. I també, escriptors. És el que va quedar clar a la presentació del llibre No pots no sentir-ho, que aplega onze relats de Pere Guixà. L'autor va debutar el 1999 amb L'examen de l'autodidacte i ja és el cinquè llibre que li edita Quaderns Crema. El seu editor, Jaume Vallcorba, creu en el gènere del relat curt: "No és veritat que interessi poc a la gent. Avui dia hi ha molts catalans que tenen per llibre de capçalera Si menges una llimona sense fer ganyotes, de Sergi Pàmies". Es tracta del darrer llibre de contes de l'escriptor que fa dos mesos que és a la llista dels més venuts en català.
Pere Guixà creu tant en el conte que, de moment, no pensa canviar de gènere, només anar millorant. "En el meu primer llibre hi havia una certa inadaptació", diu, però ara a cada conte "hi ha una descripció més concreta, més completa, que marca una evolució. Procuro mantenir la frescor del meu primer llibre, però he guanyat en maduresa".
L'autor pensa que en els contes dels seus llibres "no hi ha una unitat temàtica" perquè "cada conte té la seva història" i l'element unitari és "intentar sempre la perfecció". En la seva evolució com a escriptor destaca també els components fantàstics que impregnen cada conte, basats moltes vegades en fets reals: "M'agrada trencar aquesta realitat per derivar cap a temes fantàstics, sobrenaturals".
En els seus contes, explica l'autor, hi ha una acceleració de la narració per adaptar-se a l'acceleració de la vida que vol retratar. Els escriu "en ritme de paròdia perquè hi ha més rapidesa, amb molta relació del passat amb el present".
És una adaptació que també aplica a la temàtica: "Ara en els meus relats hi surt el problema de l'emigració i la universalització d'Internet. Es tracta de temes molt presents en la vida quotidiana, que és en què m'inspiro".
Malgrat la defensa del gènere per part de l'editor i de l'escriptor, els contes han perdut presència: "És una pena que no hi hagi revistes setmanals que, com abans, publiquin contes", es lamenta Guixà, que també aconsella la manera d'apropar-nos als relats com a lectors: "El conte demana un tipus de lectura semblant al del poema. Per això normalment mereix una relectura". Aquesta pràctica poètica es pot portar a l'extrem de requerir lectures en veu alta. Per Guixà, Henry James n'és un bon exemple: "No funciona bé si no el llegeixes en veu alta", assegura. Guixà té una consciència molt clara del gènere que treballa i no dubta a l'hora de considerar-lo "major".
Tornar