Documentació
La crítica no s'ha posat a l'altura de la narrativa
Enrique Vila-Matas recollirà la setmana que ve a Caracas el premi Rómulo Gallegos per la novel.la El viaje vertical , el guardó literari més important de l'Amèrica Llatina. Gabriel García Márquez, per exemple, en va guanyar una de les primeres edicions amb Cien años de soledad . El viaje vertical , publicada el 1999, narra amb un subtil humor negre la relació d'un pare amb els seus fills a través de la memòria que el protagonista té de la guerra civil.
Els seus llibres arrasen a Amèrica del Sud. Ningú és profeta a la seva terra?
Sóc Premi Ciutat de Barcelona, i sóc bàsicament barceloní. Si la meva terra és Barcelona, ja he sigut profeta a la meva terra. La meva literatura ha sigut sempre molt poc realista, que és el gust espanyol, i tira més a la llibertat narrativa llatinoamericana. Per aquesta raó ha sigut molt ben rebuda des de fa anys en països com Mèxic, l'Argentina, Xile i Veneçuela. Aquest premi ve d'un lloc on sempre he sigut molt llegit.
Quan li van comunicar que havia guanyat, va pensar que era la millor manera de venjar-se dels crítics espanyols?
No. En realitat, no. No tinc el més mínim ressentiment amb ningú. Les coses evidents cauen pel seu propi pes, no li recrimino res a ningú. Amb aquest premi ho dic irònicament, només aspiro al Nobel. A vegades he escrit per posar en evidència la crítica que no valora la literatura arriscada i d'innovació que faig des de fa molts anys. He hagut de lluitar contra el gust pel realisme decimonònic d'un cert casticisme literari espanyol. La crítica oficial, amb la seva famosa desídia, no s'ha posat mai a l'altura de la potència de la narrativa espanyola.
Diu que el Rómulo Gallegos és un premi net. N'hi ha algun altre?
Sí, a Espanya n'hi ha un 20% que jo conec que no estan manipulats. L'increïble és que la gent es presenti a premis com el Planeta per fer de comparsa.
Quin és aquest 20%?
Prefereixo no dir-ho perquè me'n deixaria algun.
Té bona salut la literatura espanyola?
Aquí ningú qüestiona la tradició literària i, si algú s'atreveix a fer-ho, li passa el mateix que a mi. Intento posar en discussió valors i canviar-los per altres que mereixerien ser-ho. En una literatura viva, els escriptors nacionals qüestionen la literatura nacional, com a l'Argentina.
Què oferirà la seva pròxima novel.la, El mal de Montano?
El mal de Montano és la infiltració dels emissaris del no-res en la literatura. Aquests emissaris són les persones a qui no podem dir escriptors perquè no tenen la responsabilitat de ser-ho ni la consciència de la paraula. Són els que fan amb quatre banalitats el que ells en diuen una novel.la.
Tornar