Biografies
Vilanova, Emili
Emili Vilanova (Barcelona, 1840-1905). Nasqué en una família benestant i culta, cosa que li permeté de conèixer els clàssics, els romàntics castellans i bona part dels literats francesos. El seu pare, fortament arrelat al medi popular, li explicà el món de les festes majors, els balls, les solemnitats, etc... Pogué, també, observar el món dels barris antics de Barcelona i assistir a les funcions del teatre de la Santa Creu. Als dinou anys començà en el negoci del seu pare, mestrede dansa i constructor d'envelats. Assistí als primers Jocs Florals de 1859; es reunia al carrer d'Escudellers amb Frederic Soler i altres, on es discutia i es parodiava l'ambient jocfloralesc. Freqüentà les tertúlies de la llibreria de López Bernagosi i la de la Penya del Cafè Nou; també fou admirador dels redactors d'Un tros de paper. El 1868 fa la seva primera col·laboració a "Lo Mestre Tites", signada amb el pseudònim de Xinxoles. Ben aviat col·laborarà a "La Barretina", "La Pubilla" i a "Lo Somatent". A partir del 1875 el trobem a les tertúlies del Cafè Suís i de les Delícies. El 1876 La Renaixensa li publica el seu primer quadre de costums, Gitanesca, i el 1879 li edita Del meu tros, recull de quadres de costums ja publicats. El 1881 publica Quadres populars, amb els quals obté un bon èxit; seguiran Entre família (1885) i Escenes barcelonines (1886). Durant aquesta època, potser la més fecunda de la seva vida, dedicà el matí als afers comercials i la tarda a rebre amics, a escriure, a parlar, tot i que la situació familiar no ho afavoria: la mort del seu pare el 1886 i la malaltia de la seva filla el convertiren en un home trist i ple de melangia. El 1887 publicà Monòlegs i quadres i Pobrets i alegrets, el 1889, Gent de casa, i el 1891, amb un títol ben significatiu, Plorant i rient. Va fer incursions en el camp teatral, així estrenà al Romea Qui... compra maduixes! (1892), L'ase que es trencà el coll (1893), La viuda (1894), Colometa la gitana (1896), entre d'altres. A partir de 1896 la seva producció literària s'estronca, desenganyat d'un món nou que li cau al damunt. Cap el 1904 escriví Ultims quadres, publicats pòstumament per Francesc Matheu.
Tornar