Documentació
Article aparegut a “El Periodico” el 01/02/02 per Jaume Fabre / Josep M. Huertas
Raimon d'Abadal i Calderó (Vic, 1862 - Rupià, Baix Empordà, 1945) va ser un polític típic de la Lliga Regionalista amb totes les seves virtuts i totes les seves contradiccions. Va participar en la fundació del partit l'any 1901 i sempre hi va ocupar algun càrrec al llarg de 35 anys: regidor dues vegades, senador entre l'any 1907 i el 1918, president de l'Assemblea de Parlamentaris el 1917 i president del partit els anys 30.
Abadal, advocat de professió, era un propietari rural important a les comarques d'Osona i el Lluçanès que va augmentar les seves possessions al casar-se, ja a la quarantena, amb Mercè Fonsdeviela, filla del marquès de la Torre, terratinent destacat de l'Empordà, amb qui va tenir una sola filla, Maria.
No va passar en cap moment dificultats econòmiques, i així va poder dedicar el seu esforç a la seva doble vocació: la jurídica i la política. En l'àmbit de la primera va formar part d'un bufet destacat amb els advocats Almeda i Puig de la Bellacasa, i l'any 1924 va presidir el Col.legi d'Advocats, circumstància que el conduiria dos anys després a la presó durant uns quants dies i més tard al desterrament, a Alcalà de Xivert (Castelló). La causa va ser la negativa de la junta que presidia a traduir al castellà la guia judicial de la institució.
Com a polític, va intentar sempre mediar entre les diferents tendències de la Lliga. Molt aviat es va adonar, a l'esclatar la guerra civil, que s'enfonsarien els ideals pels quals havia lluitat, però tot i així va optar pel mal menor, la victòria dels militars i el retorn de l'ordre.
Al tornar de l'exili va vendre la torre de Sant Gervasi on vivia i es va traslladar a un pis de l'Eixample, on no va trobar mai l'espai que necessitava per treballar amb tranquil.litat. Amb 77 anys, es va retirar de qualsevol activitat. Va ser depurat del Col.legi d'Advocats i se li va obrir un expedient de responsabilitats polítiques. I és que el franquisme, malgrat que els dirigents de la Lliga li haguessin manifestat la seva adhesió, va desconfiar sempre d'ells.
Tornar