Documentació
Joaquim Molas i Isidor Cònsul:"La prosa de Verdaguer ens mostra un autor modern"
L.D. En què consisteix el projecte editorial sobre Jacint Verdaguer titulat Totes les obres?
I.C. Es tracta d'un projecte de tres anys de durada. Aquest desembre ha sortit el primer volum, dedicat a la prosa; l'any vinent, entre finals d'octubre i començaments de novembre, s'editarà el segon volum, que inclou tots els poemes llargs de Verdaguer i el seu teatre; i el 2004, la resta de la seva poesia.
L.D. Quin és el públic lector ideal de Totes les obres?
I.C. L'objectiu de la nostra edició és fer que l'obra de Verdaguer sigui el màxim llegible possible. Per això donem els seus textos amb ortografia normalitzada però respectant-los. Si es compara l'original (escrit amb ortografia vuitcentista) amb el text que proposem, es veurà que la música és la mateixa. Només li hem posat, a sobre, l'ortografia fabriana. És a dir, n'hem normalitzat l'ortografia a partir d'un criteri de fidelitat fonètica al text de Verdaguer.
J.M. Ens dirigim al públic a qui li agrada llegir, tant a filòlegs i altres estudiosos de la llengua, com a lectors del carrer interessats pels clàssics.
L.D. La Societat Verdaguer ja està actualment en procés d'editar les Obres Completesde Verdaguer des de l'editorial Eumo. Què aporta de diferent el projecte 'Totes les obres' respecte a aquesta proposta?
I.C. Les obres que va publicant Eumo també és dirigeixen a un públic ampli, però donades les característiques de l'edició, el seu públic lector és més erudit. Les seves obres van acompanyades d'estudis introductoris i de moltes notes a peu de pàgina, mentre que la nostra proposta dóna el text de Verdaguer pràcticament despullat, sense gairebé cap acompanyament.
J.M. Una altra de les aportacions de la nostra proposta és la de recollir gran part de l'epistolari de Verdaguer, que fins ara només havia tingut una difusió entre els erudits i biògrafs de l'autor, però que, en canvi, nosaltres reproduïm perquè considerem que és d'un gran valor literari.
L.D. A part de la normalització ortogràfica i de l'escassetat de notes, quins altres criteris caracteritzen la seva edició?
J.M. Una de les novetats de la nostra edició és la redistribució que hem fet dels textos de Verdaguer que no havien estat mai aplegats en un volum pel mateix autor. En aquest primer lliurament de Totes les obres hi ha textos, com per exemple Excursions i viatges i Dietari d'un pelegrí a Terra Santa, dels quals Verdaguer en va controlar en vida l'edició. En canvi, n'hi ha d'altres que es van publicar pòstumament, Per tant, la seva edició no va poder ser supervisada per l'autor. En aquests casos, sempre intentant ser respectuosos al màxim amb Verdaguer, hem optat per redistribuir-los de manera diferent que com fins ara havien estat editats. Per exemple, del llibre Discursos, articles, pròlegs, nosaltres n'hem fet dos, separant els textos periodístics dels discursos, pròlegs i ressenyes sobre literatura.
L.D. Totes les obres inclou algun text inèdit de Verdaguer?
J.M. Inclou alguns articles periodístics que no havien estat mai aplegats en un volum i tres esborranys d'articles d'En defensa pròpia que no havien estat mai publicats fins ara.
L.D. Quina és la funció dels nombrosos apèndixs dels seus volums?
J.M. En apèndix hi posem textos que Verdaguer no va publicar en vida: són escrits que l'autor va deixar apuntats, mig redactats o que no estaven destinats a la publicació, com ara les notes d'Excursions i viatges que mai van arribar a ser incorporades per l'autor al seu llibre.
I.C. També hi incloem textos periodístics que Verdaguer sí que va publicar en vida, però que no va recollir en forma de volum. Per exemple, a l'apèndix del llibre Dietari d'un pelegrí a Terra Santa, hem inclòs cinc dels textos que Verdaguer va publicar durant tot un any a "La Veu del Montserrat" i a la "Il·lustració Catalana", però que després no va incloure en el volum que va editar per aplegar-los.
L.D. Al pròleg del primer volum de Totes les obres hi expliquen que en tot moment han intentat mantenir "el respecte per l'autor, pel text i pel lector". A què els compromet aquesta declaració de principis?
I.C. Parlem de respecte per l'autor perquè només incloem en el cos del llibre aquells textos dels quals Verdaguer va controlar l'edició, mentre que la resta, els oferim a l'apèndix corresponent. El respecte pel text indica que hem estat al màxim d'escrupolosos a l'hora d'oferir la darrera edició que Verdaguer va donar de les seves obres. Finalment, el respecte pel lector implica que hem intentat fer Verdaguer al màxim llegidor possible, sempre donant el text que l'autor va deixar escrit i només canviant el mínimament necessari per normalitzar-lo ortogràficament.
J.M. El text de Verdaguer s'ha adulterat de mica en mica durant les diferents edicions que se n'han fet, perquè de vegades ha anat a parar a les mans d'un editor no gaire respectuós amb l'original. Ja que l'autor era un home molt exigent amb la seva obra i que la corregia constantment (no només abans de ser publicada, sinó una vegada era a l'impremta o fins i tot, després de ser editada), sempre donem la darrera edició existent del text, que és la més definitiva. Ser respectuós amb l'autor, amb el text i amb el lector hauria de ser la base de tota edició.
L.D. Aquest respecte els porta a fer fins i tot un apèndix global de tot el volum de prosa...
I.C. A més dels apèndixs a cadascun dels llibres en què hem dividit el volum de prosa, incloem un annex amb dos llibres més: Folklore i Records d'infantesa. El primer és un projecte que havia estat organitzat per Verdaguer de manera molt sumària i fou publicat, pòstumament, l'any 1907 per "L'Avenç". Records d'infantesa recull una sèrie de manuscrits que Josep Maria de Casacoberta, un dels grans estudiosos de Jacint Verdaguer, ja va publicar l'any 1958. Són una sèrie de textos autobiogràfics, amb les primeres provatures en prosa de joventut d'un Verdaguer entre els 20 i els 25 anys.
L.D. Quina és l'aportació del projecte Totes les obres a l'Any Verdaguer?
I.C. La nostra edició posa a l'abast del lector no erudit l'obra d'un dels autors clàssics de la literatura catalana. A l'espera que Eumo acabi de publicar les Obres Completes de Verdaguer, trobàvem a faltar en el mercat català la publicació del conjunt de la seva obra. I més quan, des de la meva perspectiva, Verdaguer forma part dels quatre noms fonamentals de la literatura catalana des dels seus inicis fins al segle XIX, al costat de Ramon Llull, Ausiàs March i Joanot Martorell. No sé si coincidiré totalment amb el professor Joaquim Molas... J.M. A la llista, hi trobo a faltar l'Àngel Guimerà.
L.D. ¿Creuen que el seu projecte pot interessar a un públic lector ampli o a un nombre més aviat reduït de lletraferits?
J.M. Hi ha un tipus de lector que s'inclina per la literatura contemporània, però també hi ha un públic molt vast que s'interessa per obres del passat. És aquell senyor o senyora que és metge, advocat, arquitecte..., un aficionat a llegir els clàssics, que existeix en totes les literatures del món, inclosa la catalana, evidentment.
I.C. Verdaguer és un clàssic i com a tal existeix tot un gruix de lectors interessats a llegir-lo. A Proa fa un parell d'anys vam arriscar-nos a fer una nova traducció de la Divina Comèdia de Dante. Doncs va resultar ser un gran èxit editorial, i ja se n'han fet tres edicions.
L.D. Després de no quedar satisfet de les seves primeres temptatives en prosa, el mateix Verdaguer l'abandona durant més d'una dècada. ¿Vostès opinen que aconsegueix la mateixa qualitat literària en la seva prosa que en la seva obra poètica?
J.M. És que quan Verdaguer escriu prosa també està fent poesia!
I.C. Josep Pla ja va afirmar que a Dietari d'un pelegrí a Terra Santa hi trobava la millor prosa que s'havia escrit en català durant el segle XIX. En la seva prosa, Verdaguer demostra un domini de la llengua i dels mecanismes de l'escriptura realment envejables. Alguns textos estan més ben redactats que altres, però en la majoria hi trobem una prosa molt elaborada i fluida. La figura de Verdaguer que es desprèn del nostre primer volum és diferent de la que habitualment estem acostumats: el Verdaguer prosista capellaneja poc, se'ns mostra com a excursionista, com un escriptor que a En defensa pròpia lluita per demostrar la seva innocència, com un home que domina l'art d'escriure cartes...
J.M. El Verdaguer prosista se'ns mostra com un dels primers exemples del que contemporàniament s'anomena la literatura del jo, i no solament perquè ens ofereix viatges i memòries i es defensa de les acusacions que recauen sobre ell, sinó perquè el seu epistolari és riquíssim. Crec que aquesta edició de la prosa de Verdaguer mostra un escriptor molt modern, diferent.
L.D. ¿Són del parer que calia organitzar un Any Verdaguer?
I.C. Jo estic convençut que entre tots, durant l'any 2002 s'ha aconseguit retornar en Verdaguer al lloc que es mereixia. La societat catalana hi ha respost molt bé: n'és una prova que tots els llibres que s'editen sobre Verdaguer funcionen des d'un punt de vista comercial. A més, els actes que s'organitzen en el marc de l'Any Verdaguer són un èxit tant de públic com de premsa. Es palpa en àmbits molt diferents una voluntat de redimir una figura tan important com la de Mossèn Cinto.
J.M. Aquest estiu, per exemple, es va organitzar una cantada de poemes de Verdaguer i va tenir un èxit espectacular. Marina Rossell, per posar un altre cas, acaba de treure un CD on inclou temes com ara "El virolai" i "l'Emigrant". En definitiva, Verdaguer és viu! Se l'havia cosificat massa, però després de l'Any Verdaguer crec que la gent pot tenir una visió diferent del personatge.
L.D. El Verdaguer periodista ocupa bona part del seu volum sobre la prosa. Què inclouen en aquest apartat?
J.M. Hem dividit els articles periodístics de Verdaguer en tres: els articles dispersos i vagament puntuals; els articles periodístics més literaris (alguns no havien estat mai publicats en un volum); i els tres grans articles sobre Barcelona, que segurament anaven destinats a formar un llibre sobre la ciutat que Verdaguer no va arribar a publicar en vida.
I.C. Verdaguer creia en el poder de la premsa, fins al punt que quan es veu contra les cordes, s'adreça a la bona gent de Barcelona a través d'aquest mitjà de comunicació. A més, ell és el cofundador, juntament amb el seu amic Jaume Collell, d'una de les revistes importants del segle XIX català, "La Veu de Montserrat", concebuda per donar sortida a un model moral, religiós i social.
L.D. ¿Amb Totes les obres tenien la intenció de fixar un text definitiu dels escrits de Jacint Verdaguer?
J.M. El text definitiu ja el va fer el mateix Verdaguer.
I.C. És l'autor qui fixa el text, ningú més.
L.D. ¿Creuen que encara es pot descobrir obra inèdita de Verdaguer sense publicar?
J.M. Nosaltres hem intentat fer una obra al més completa possible, però som conscients que encara es pot trobar algun article perdut, tot i que es tracta d'una porta mig tancada. L'epistolari, en canvi, sí que és una obra oberta.
I.C. Només cal dir que mentre estàvem corregint les darreres galerades del llibre, en un congrés a Vic de la Societat Verdaguer un estudiós txec va presentar cartes de l'escriptor que fins ara eren desconegudes.
Tornar