Documentació
Surt Pàtria, el poemari verdaguerià més popular
Es tracta d'una "restauració" del llibre de Verdaguer que va editar el mateix autor, amb el seu emblema a la portada, l'any 1888, segons explica Narcís Garolera. En aquests moments, el poemari no es troba en el mercat, ja que l'última edició data del 1970, en un volum que també incloïa el llibre Amb aires del Montseny.
Narcís Garolera explica que a diferència d'aquesta edició de Pàtria i de les que s'inclouen dins de les Obres Completes de Verdaguer que es van fer posteriorment, amb moltes modificacions, ell ha optat "amb tota fidelitat" per l'edició del 1888, "l'única publicada en vida de Verdaguer". "He fet només una restauració de l'ortografia", explica Garolera, per afegir: "En els poemes, a més, he conservat la distribució estròfica de la primera edició, modificada en algunes de les posteriors, totes pòstumes".
Segons Garolera, Pàtria "és la culminació d'una llarga i triomfal carrera literària al servei de la tradició catalana i cristiana -la pàtria i la fe-, d'acord amb els principis que guiaven el moviment catalanista conservador...". El sentiment patriòtic de Verdaguer "es movia entorn de tres eixos: comarcal, català i espanyol, si bé el sentiment de catalanitat s'expresava amb més claredat i amb més entusiasme". D'alguna manera, segons Garolera, es tracta d'un patriotisme de gran contingut religiós, com el d'Irlanda o Polònia, "països que van aconseguir separar-se d'entitats estatals importants".
Parlar de la pàtria és per un romàntic com Verdaguer "recordar la història del propi país, relatar-ne les gestes i les llegendes, valorar la llengua que en cohesiona els habitants i, arribat el moment, formular un desig de llibertat política, dins o fora d'un estat constituït", segons Garolera.
La importància de Pàtria també es deu al fet que es tracta de l'últim llibre de Verdaguer "que ell recapitula". Representa "un final d'etapa del poeta". I tot perquè a partir de la publicació de Pàtria, Verdaguer va passar a escriure "poemes personals" que reflectien la situació de persecució que patia l'autor, com Flors del Calvari i Aires del Montseny, a més dels articles periodístics En defensa pròpia.
Una altra aportació important del llibre és la recuperació del pròleg de Jaume Collell, que va sortir en l'edició de Verdaguer, però que va ser suspès per la censura franquista en les edicions posteriors al 1939. En aquest pròleg, "Collell fa el seu programa polític", diu Garolera. Es tracta "d'un manifest autonomista que podria firmar Jordi Pujol i qualsevol militant de CiU".
Entre els poemes de Pàtria hi ha els coneguts A Barcelona, Lo pi de les tres branques, Los mossos de l'esquadra, L'Empordà, Cançó del raier, Los vigatans, La batalla de Lepant, L'emigrant, Nit de sang, Les barres de sang, Don Jaume de Sant Jeroni i La barretina.
Tornar