Documentació
Juli Vallmitjana: recuperant l'escriptor
Ultra els valors globals literaris i de fecunditat en general en el camp de la llengua, l'obra narrativa i dramàtica de Juli Vallmitjana (Barcelona, 1873- 1937) ensenya unes particularitats sorprenents en la seva gènesi i, lògicament, en el seu posterior desplegament: Vallmitjana és el narrador per excel·lència del món dels gitanos i dels baixos fons de la Barcelona -creixent i desplomada alhora- de la primeria del segle XX. I ben cert que ho és des del posicionament actiu -i sobretot conscient- d'una mirada carregada d'intencions antropològiques; cada cop més allunyada del costumisme d'arrel tradicionalista heretat del vuit-cents i cada volta més pròxima a les apostes noves de la narrativa modernista de les característiques, per exemple, per més que divergents en el fons, d'Els sots feréstecs, de Raimon Casellas. És veritat que traspua un tradicionalisme de preferència per al dibuix descriptiu de la realitat en el primer Vallmitjana, en l'autor de les primeres narracions d'abans del 1906 (de Coses vistes i coses imaginades i de Fent memòria), però cal fer notar també que ben aviat es perfila el nou narrador, l'escriptor-observador que substitueix de manera definitiva la mirada poc més poc menys idealitzant per una mirada humana, implicada, que en la seva incisió procura abastar el nombre màxim de dimensions i de magnituds; això passa a partir de la seva primera novel·la -De la ciutat vella, 1907- i culmina amb la present Sota Montjuïc (1908) i sobretot amb La Xava, apareguda per primer cop el 1910. El fet de descriure la realitat crua dels baixos fons, i fer-ho, a més, sense cap por de denunciar les actituds indiferents i d'hipocresia de la ciutadania reeïxida i benpensant, dugué Juli Vallmitjana al més clamorós dels silenciaments com a escriptor i com a intel·lectual. La circumstància no podia sinó agreujar-se quan començà a tractar el món, els costums i la realitat de la comunitat gitana. En aquest moment, a la hipocresia circumdant s'hi afegia la xenofòbia i el racisme. I estiguem segurs que, encara que en graus i perspectives diferents, això mateix succeiria -i succeeix- el dia d'avui. En efecte, en les pàgines de Sota Montjuïc el lector descobrirà costums ancestrals dels gitanos, expressions i certes curiositats, però sobretot serà sabedor d'un paisatge humà, particular i divers com tots els paisatges humans del món, que no disposa de formes ni de mitjans per esquivar la tragèdia a tots els seus efectes. Un paisatge en què l'amistat, la família i la fraternitat hi són intrínseques i que s'hi manifesten un i altre cop a través dels persontages, però que a la vegada alimenta la sang, l'odi i l'assassinat: un paisatge abominable, en definitiva... Però al capdavall, aquesta és una de les direccions reflexives que activa la lectura de Sota Montjuïc: per què encara la tragèdia, per què encara l'isolament? Sota Montjuïc és, en aquest ordre de coses, un document valuosíssim per al tragí de la història recent d'una ciutat que avui és olímpica, és turística i és forumera, però que continua flàccida a l'hora d'encarrilar progressos col·lectius i que continua agressiva en l'afermar-se a les dinàmiques de l'ocultament de cara a un únic benefici, perfectament indigerible, de l'opulència i el despit.
L''ALTRA MIRADA'
En el seu gruix de fondàries literàries i extraliteràries, el llibre remet a un gruix immens d'altre material d'il·lustració, literari, cinematogràfic i artístic en general dels seixantes ençà sobre, justament, aquesta expansió de l'altra mirada... I remetrà directament també a La Xava (serà lògic el contagi invers), i en tal cas no deixarem d'aconsellar la reedició a cura d'Enric Casasses, personalíssima, amb segell d'Edicions de 1984 i apareguda farà cosa d'un any. I qui diu a La Xava diu també a l'obra dramàtica disponible del nostre autor, així com a un nombre generós de treballs i articles de mans de Jordi Castellanos, d'Enric Gallén, de Júlia Sanmartín i de Plàcid Vidal, entre altres estudiosos, dels quals s'indica notícia detallada en les pàgines preliminars d'estudi introductori que signen Francesc Foguet i Albert Mestres.
Tornar