Obres
Rují
És un "quadro" de costums, en un acte únic i divuit escenes, té lloc "en un pati que bé podría ésser d'Hostafrancs", un Hostafrancs fet de barraques i pous on se sent cantar i tocar guitarres dels patis estant. Però en aquest escenari el cant no és innocent. Es veu que el Sargantana "canta per a camelar la moçota rebregada per tots els gitanos romandinats i fins pels busnós". La mossota és la Rují i de seguida es veu a venir que "això ha d'acabar amb una desgracia", i amb aquesta tensió t'empasses els diàlegs, entenent fins i tot el caló que Vallmitjana recull amb passió costumista. Un alça la veu amb quatre inconveniències, l'altre ho sent, i de ganes de brega en malentès, i de malentès en malentès, s'inflama l'orgull, s'excita l'honor i ja es planifiquen venjances. El Murillo retreu al Sargantana que li ha deixat la filla plantada i que, això és més greu, va "d'aquí i d'allà xivatant que ja no's podria casar", i mal pensats com som ja suposem per què. I ell que no, que s'estima la Rují i és amb aquesta amb qui es vol casar. I aleshores es planteja que el Sargantana faci en públic jurament. L'embolic és gros i mobilitza el barri en pes, que cadascú hi diu la seva tot i que de fet ningú no sap res, però "és per lo que he sentit a dir", van dient. L'escena del jurament és per veure-la: l'Esperança, gitana vella, demana a en Sargantana si hi està decidit, i ell: "Jo vull anar amb el front ben alt per tot arreu on hi hagi gent de la nostra." I jura. I tothom demana que es passi del jurament al fet i el Sargantana es casi amb la Rují allà mateix. I aleshores esperen que el mocador legitimi el casament. Tots esperem amb l'ai al cor, fins que arriba l'hora de cantar i ballar, i fins el Murillo desa la rancúnia i se suma a la festa.
Tornar