Obres
Senyoria
Senyoria té com a marc de l’acció la ciutat de Barcelona, en los mesos finals de l’any 1799. Don Rafel Niassó ha estat ascendit a regent civil en l’Audiència Reial de la ciutat i fa tot el possible per exercir les seves influències en els cercles socials de l’època, procurant no posar en perill el seu lloc ni la seva reputació. Casat amb una dona molt devota amb qui no arriba a entendre’s, passa les seves millors hores en el jardí de la mansió familiar, amb un telescopi amb el qual observa les galàxies i recrea les històries mitològiques dels antics grecs, que acabaran sent un reflexo de la seva pròpia situació personal. El telescopi, per altra banda, li dóna accés als balcons més interessants del veïnat i a les seves propietàries, amb qui fa volar la seva fervent imaginació. A més, gaudeix, dues vegades per setmana, de les visites d’una jove amant que el manté amb pau amb difícil món de les relacions institucionals.Tanmateix, un extrany assumpte vindrà a pertorbar la seva fràgil posició: una coneguda cantant lírica francesa, Marie de l'Aube Desflors, és salvatgement assassinada en un hotel de la ciutat després d’un recital privat al qual Massó havia assistit. El principal sospitós és Andreu Perramon, un joveníssim aspirant a poeta, exaltat i enamoradís, a qu la diva havia ofert els seus favors moments abans de ser trobada morta. Andreu és jutjat sentenciat en pocs dies, perquè es tracta d’un assumpte particularment comprometedor per a don Rafel, que es veu en l’obligació de donar-li una ràpida conclusió. Sense poder aconseguir una ajuda eficaç a temp, Andreu passa directament d’una tètrica cel·la a la forca. Però aquesta injusta mort no quedarà impune. El esdeveniments començaran a confabular-se en contra de don Rafel. Els dèbils fils que mantenien la seva estabilitat social i personal começaran a ressentir-se davant el més petit error de càlcul. Una sèrie de dibuixos comprometedors, una dama bellíssima que traïrà la seva confiança i un cadàver enterrat en el jardí i durant molt de temps oblidat, precipiten la desgràcia del flamant regent civil en la misma vigília del segle que entra. Don Rafel seguirà creient fins a l’últim moment que ha estat un home tractat injustament. La novel·la reflecteix, amb realisme i humor, la vida de la burgesia catalana de l’època, que es trobava en una incòmoda dependència respecte la monarquia borbònica, i que mantenia una doble moral pel que fa a la consciència religiosa i social, per una banda, i a la llibertat d’acció individual per l’altra. Es tractava d’una societat en crisi, de de transició cap als valors idealistes i reformadors del nou esperit romàntio: aquest és representat en la novel·la a través de la figura de Andreu i del seu gran amic Ferran Sorts, músic i futur compositor d’òperes tràgiques. En virtut del seu destí fatal, Andreu es converteix en màrtir de la corrupció i de l’abús del poder absolutista que caracterizà tota una època, i constitueix l’avançada de les noves inquietuds socials que s’estan gestant a tota Europa. En la novel·la apareixen retratats tots els estaments governants de l’època, des del mercantil al militar, passant per la jusícia, el clergat i l’aristocràcia. Són uns poders que es ressisteixen a sometre’s a control i que monopolitzen les forces socials de l’època. L’obra combina l’estil indirecte amb el punt de vista subjectiu dels personatges incorporant-los a la veu narrativa, lcosa que fa que tinguem una visió calidoscòpica, a l’ensems interior i exterior, de les seves accions i dels processos mentals dels personatges. A més, el temps cronològic es basat en flash-back, d’aquesta manera s’anirà revelant l’entramat dels esdeveniments .
Tornar