Documentació
Fugir!
Hi ha dues menes d'autors: els que busquen el tema de les seves novel·les al seu entorn, alimentant-se de les històries i les vivències dels altres per tal d'utilitzar-les a l'hora de definir el seu protagonista literari, amb el qual acaben identificant-se (el "Madame Bovary, c'est moi", de Flaubert), i n'hi ha d'altres, com ara Bohumil Hrabal, que en tota la seva obra en tenen prou amb la introspecció, amb l'examen de la seva experiència vital. Matthew Tree és un escriptor d'aquesta darrera categoria. Des de la seva primera novel·la, Fora de lloc, passant pels reculls Ella ve quan vol i CAT, fins a l'última novel·la, Privilegiat, Tree transforma les pròpies vivències, els dubtes i fantasmes, en una literatura d'alt nivell. Bé que Memòries! és, efectivament, una autobiografia dels 15 als 30 anys, entre els anys 1974 i 1989, es pot llegir igualment com un Bildungsroman, una novel·la de formació. I aquesta formació no és sinó l'aprenentatge que atorga la fugida. El narrador-protagonista-autor, un londinenc, se sent víctima del sistema d'ensenyament anglès, on, d'una banda, hi ha uns pocs privilegiats, i de l'altra, la resta, amorfa, menyspreada pel primer grup. El narrador fuig de la seva adolescència, que una malaltia mental ha malmès; fuig del farcell pesat dels seus anys d'universitat, que per a ell era un "podrimener erudit", un "lloc malèfic en què es prima la intel·lectualització prepotent per damunt de la claredat d'expressió". És tothora una fugida de Londres: "A Londres sempre era de nit", com a la Praga de Kafka, com al Petersburg de Dostoievski. El narrador busca aixopluc als braços de les noies -l'anglesa trotskista, la catalana una mica insípida, la francesa xerraire i una altra anglesa trotskista-, fins a trobar un amagatall en el si d'una creença política. Com qui es refugia en un monestir o una cartoixa cercant-hi la fe religiosa i la pau interior que la fe promet, el narrador s'atrinxera en l'anarquisme de la perifèria londinenca. Pel camí, rebentat per les experiències, amb pors i ànsies que no el deixen respirar, condemnat a la cel·la solitària i inhòspita d'una malaltia mental, el narrador coneix Max, Max el Magnífic, que és més humà que els altres perquè s'havia criat a l'Índia, i és Max qui el porta a l'anarquisme: el narrador s'hi troba a recer perquè no hi regna cap jerarquia social i una ideologia omple el gran buit hostil que és el món. L'aventura anarquista és la part del llibre que més m'ha interessat, perquè explica, amb sinceritat irònica, l'experiència viscuda per un jove de bones intencions, que arriba a llançar bombes contra altres éssers humans perseguint, justament, la felicitat de tots ells. El narrador de Memòries!, comparable als joves protagonistes de la tradició novel·lística nord-americana, des de Salinger fins a Styron, busca algun sentit a l'existència, per modest que sigui: en la ideologia política, en la feina, en el sexe, en els viatges. Com l'heroi de Siddhartha, de Hesse, passa per diverses etapes vitals per, al capdavall, trobar la pau interior. El protagonista de Memòries! arriba a la costa catalana, on deixa que el dolor d'existir es dilueixi en la contemplació de l'alegria i la vitalitat mediterrànies i que el jo més íntim es fongui amb la dolça escalfor de l'aire i de la sorra. Memòries! és, al meu parer, el llibre més entranyable, més interessant i més bell que Tree ha publicat fins ara.
Tornar