Documentació
Article publicat al diari “Avui” el 23/04/05 per Anna Tomàs
"Tinc tota la intenció d'infligir-vos un assaig més, impel·lit per l'obsessió que tinc jo -i moltes persones més- amb la cosa dita Catalunya, una obsessió de la qual, a hores d'ara, m'és impossible escapar".
I és que ja fa vint anys que Matthew Tree (Londres, 1958) va arribar a Barcelona en un vagó d'un tren de Renfe. Ara, després de tants anys de viure entre catalans, ens presenta una sèrie de reflexions sobre la llengua i la cultura catalanes i la seva contínua cursa amb la llengua castellana: "Aquest és el país del trist espectacle de dues cultures que diuen que viuen en convivència alhora que es miren de reüll amb l'esperança que la veïna s'hagi posat malalta".
DOS CAVALLS COMPETINT
Hi ha, doncs, dos cavalls, el castellà, un guanyador nat, però un cavall, al cap i a la fi sense sorpreses, i el cavall català, que, malgrat la "condició deplorable de rossí xacrós", tanta i tanta gent ha lluitat perquè tornés a córrer. Ara bé, el català morirà en un parell de dècades si els catalans no fan un canvi de pensament i el govern un canvi de polítiques. Per exemple, és conegudíssim entre els estrangers que estan fent esforços per parlar el català que fins i tot quan parlen ells primer en aquest idioma, se'ls contesta en castellà. "Quina mena d'imbecil·litat estranya és aquesta?". Els veritables culpables de la mort del català, segons Tree, són els mateixos catalans que no utilitzen la llengua. Des de la més profunda sinceritat i amb la ironia que el caracteritza, Matthew Tree ens parla del seu primer barri català, el Poble-sec; del seu pas per programes de televisió; dels seus inicis com a escriptor en català, i dels seus amics i coneguts. Aniversari és, per damunt de tot, una obra amena i que fa reflexionar el lector a partir d'experiències com l'actitud excloent d'un farmacèutic de Sarrià que es resistia a parlar en català a una peruana encara que ella s'expressava en aquesta llengua. Encara hi ha temps per fer guanyar terreny de vida al cavall català, però cal sobretot un canvi psicològic fort, i això requereix mesures polítiques. Segons l'escriptor i periodista, les seleccions catalanes ajudarien a canviar el xip. No podem deixar caure el català en l'oblit, perquè com va dir Ken Hale, un company de feina de Noam Chomsky, "les llengües encarnen la riquesa intel·lectual dels pobles que les parlen. Si una d'elles es perd, és com si algú hagués bombardejat el Louvre".
Tornar