Documentació
Experts del plor
Hi ha qui se'n va, hi ha qui es queda i hi ha qui se'n va per poder-se quedar. Se n'anava, i a quin preu, el malaguanyat Richard Garay a Crónica de la noche, l'obra més polèmica de Colm Tóibín (Enniscorthy, Irlanda, 1955). I es quedaven, pagant- ho, les dones Deveraux a El faro de Blackwater, potser la millor novel.la de l'irlandès. Però a l'iniciar la seva carrera, potser perquè havia passat tres anys revisant a Barcelona la seva pròpia noció de pàtria, Tóibín va voler aprofundir en les arrels dels que fugen a la recerca del retorn. D'aquí va néixer, el 1990, aquesta opera prima que és El sur, premi Irish Times-Aer Lingus, ara traduïda. Basant-se en la seva fructífera estada a Catalunya (1975-1978), recollida al seu Homenatge a Barcelona, Tóibín va imaginar per a aquesta novel.la la peripècia d'una protestant d'Enniscorthy enfrontada al mateix entorn catòlic i rural que el 1920 l'havia convertit en víctima dels disturbis del seu país. Disposada a escapar-se de sud a sud --de l'irlandès a l'europeu--, extraviat el seu nord als carrers de la Barcelona franquista o a la inaccessible Pallosa pirinenca, la protagonista fuig del seu passat, assetjada pels fantasmes que desperten la seva relació amb un pintor republicà torturat i un compatriota fatalista que intenta ofegar en alcohol uns records simètrics als seus. Utilitzant diferents tècniques per a un mateix punt de vista, Tóibín elabora un profund relat sobre el desarrelament en què ja es veuen les seves senyes d'identitat, des de la lluita contra el prejudici, la culpa i la frustració fins a l'elegància en la prosa i l'honestedat en els diàlegs. Malgrat alguns tics de principiant --insistir en referents obvis com Henry James i Thomas Mann--, El sur és una madura reflexió sobre els que confonen arrels i cames i la figura de l'exiliat, que en irlandès anomenen deoraí (el que ha conegut les llàgrimes).
Tornar