Documentació
La llibertat es troba a la presó
Al cap de deu anys de complir condemna pel suposat assassinat de la seva dona, Jordi Codina obté un permís penitenciari que aprofita per retornar al lloc on van succeir els fets pels quals va ser acusat. A partir d'aquí comença un monòleg on barreja els records de la seva infantesa -els temps de revolta estudiantil i els primers contactes amb la Clara- amb la vida de casat i la seva posterior vida a la presó, un lloc on no importes a ningú i fins i tot et deixes d'importar a tu mateix. Blanca Busquets va néixer a Barcelona el 1961. Ha estudiat periodisme, teatre i música i des del 1986 és guionista i realitzadora a Catalunya Ràdio. En l'actualitat és realitzadora del programa Sempre ens quedarà París i col·laboradora d'El món s'acaba, de Xavier Graset. També ha estat set anys redactora del programa de música clàssica del Canal 33 i és, des de la seva creació, locutora del programa Hidrogen. Ha treballat com a voluntària a la presó de Can Brians, i n'ha dirigit el cor Si Fa Sol. A Presó de neu, Blanca Busquets mostra la societat benestant catalana -encapçalada per la família de la Clara- i critica el sistema penitenciari, però no oblida d'explicar al lector les intenses relacions d'amistat que sorgeixen entre els interns. Una bella novel·la que porta cada lector a ser una petita part d'en Jordi.
UNA SUÏCIDA EN POTÈNCIA
La Clara estava malalta a causa d'un trauma infantil, però enganyava a tothom, menys al Jordi. Tenia preparat el seu suïcidi des de feia temps i un avortament li va fer precipitar les coses. Es va tirar daltabaix d'un cingle davant d'ell. Com que havia estat aparentant tota la vida que era feliç, no van tardar a culpar-lo. Els diaris ràpidament van publicar: "Es casa amb una milionària i la mata a sang freda". El van condemnar i de mica en mica va passar d'un sentiment d'impotència -tothom pensava que l'havia matada- a comprendre que a la presó no importa si ets culpable. Al sortir de la presó, en Jordi s'adona que la percepció que tenia sobre la vida li ha canviat. Ha comprès que, com més barrots ens posen, més lliures ens tornem. I que, quan ens deixen anar, o ens esclavitzem nosaltres mateixos o ho fan els altres.
Tornar