Documentació
Frescor sense conservants
L'excentricitat de Pablo Miralles, un home d'uns 30 anys, converteix la investigació sobre la desaparició del seu germà en una aventura irreverent. En aquests temps en què les fleques enfornen fins a hores vespertines per alegrar els golafres i proporcionar-los queixalades d'última hora, el millor que pot passar-li a un croissant és que mantingui en tota l'esplendor la sublim presència que hagi arribat a atorgar-li el pastisser de torn. En cas contrari podria acabar, no com escriu Pablo Baloo Miralles, el narrador d'aquesta esbojarrada història, untat amb mantega, sinó endurit i desaprofitat per l'insolidari oblit del client nocturn, per qui l'assaboriment d'un croissant no acaba de quadrar en un horari tan inusual. Un risc semblant correria aquesta primera novel.la, Lo mejor que le puede pasar a un cruasán, de Pablo Tusset (Barcelona, 1965), si no fos perquè l'oportuna irreverència que despunta a les pàgines d'aquesta faula sobre la possible redempció social d'un cràpula, capaç d'unir en un bucle imaginari. Georgie Dann amb Albert Einstein sense cap sobresalt intel.lectual, aconsegueix traspassar l'amalgama d'ingredients que donen forma a la ficció. Una ficció a mitges entre la novel.la negra, la d'aventures i un diari de cabotatge exposat en un aparador refrigerat. La nòmina de personatges que assisteixen a la carrera per descobrir on és el germà de l'esgarriat Miralles no té desperdici; "bollería fina", que diria Baloo. Eresultat adquireix finalment proporcions de temerària sàtira social, desmanegada feliçment fins a l'impossible amb la finalitat de deixar al
descobert les incongruències alienadores i espongiformes del sistemacapitalista a la Barcelona del segle XXI. Si, com es deia, el millor d'un croissant és la frescor, val la pena clavar queixalada a aquest debut literari, per més que li falti una mica del conservant necessari que li permeti arribar fins a la nit quasi sense mudança substancial.
Tornar