Documentació
Moments epistolars
Com passa amb les últimes línies de la magistral font de què es nodreix aquesta Correspondencia privada, d'Esther Tusquets, és a dir, la Carta al pare que Franz Kafka va escriure el 1919, també aquí "se ha logrado en mi opinión algo tan próximo a la verdad, que puede tranquilizaros un poco a ambos y hacernos más fáciles la vida y la muerte". Es tracta de quatre cartes i un epíleg amb què Tusquets voreja tot el que resulta aliè a la veritat. Jocs encoratjats per un esperit indòmit per a tot el que suposi ajornar l'arribada de la maduresa, passió literària que dignifica la memòria del que ja ha estat escrit.
El 1996, Tusquets va rebre, juntament amb una desena d'escriptores, l'encàrrec d'escriure una carta que tingués com a motiu central la relació entre mares i filles. D'aquella proposta en va sorgir Carta a la madre, ara titulada Carta a mi madre, en resposta a la privacitat d'aquestes trobades epistolars. Que jutgi el lector, tot i que es pot avançar que la mare que s'hi retrata té molt de personatge de conte folklòric. Mare perversa davant de fada bona, encara que la narradora obligui a definir la mare com a divina entre las diosas.
Més enllà de referents autobiogràfics, l'escriptora inaugura per a les lletres espanyoles una forma d'escriptura en què l'element retòric es dóna la mà amb plantejaments morals d'indagació personal, tot plegat subjecte a una estranya contenció estilística en què pensament i escriptura són una mateixa cosa.
Es a dir, el lector coneix qui escriu pel que escriu, i a més el que acaba escrit no traeix la reflexió sobre el que es vol escriure: el camí que va de la idea a l'artifici narratiu té una consistència poc freqüentada aquests dies.
La prosa de Tusquets compleix doncs l'objectiu de perviure en la memòria, el lloc on la literatura pot ser una forma d'escoltar i de recuperar les il.lusions perdudes.
Tornar