Documentació
Opinió de l'escriptor sobre Internet
[liter@tura.ct] ra.ca els_meus_afers.ct especial sant jordi, 23 d'abril del 2000
Estimat company, em temo que li vaig enviar un missatge en blanc... la qual cosa explica milor que cap altra paraula la mena de relació que tinc amb Internet: atabalada. No obstant, vull deixar clar que em sembla un gran invent perquè, gràcies a aquest giny, escrivim correus electrònics, que és una manera, ni que sigui succedània, d'escriure cartes i mantenir el contacte amb amics que són lluny. Navegar per Internet és com entrar en una gran enciclopèdia. Bàsicament aquesta és la meva relació amb el sistema: missatges electrònics tot el dia i navegar per les webs com si anés de biblioteques. A més, com que jo escric des de casa, és molt còmode enviar els meus treballs al diari a través de la xarxa. Ara bé: encara trobo més entretingut llegir un llibre que enganxar-me a la pantalla ;ja n'estic prou, escrivint; o veure una pel.lícula en comptes d'entretenir-me amb un joc electrònic. Una pega que trobo a Internet és que hi ha molta brossa i jo sóc molt impacient. Crec que els autors de moltes webs informatives són persones incultes i superficials. En definitiva, em sembla una eina molt necessària però que encara ha de millorar. De moment, el meu sistema mental és massa sofisticat per al que m'ofereix. Adreça electrònica: malevaje@bitmailer.es
Després de 25 o 30 anys sense relacions epistolars, n'he recuperat la pràctica amb el correu electrònic dubtaran a corroborar: la comunicació per e-mail, tan còmoda i ràpida, no només substitueix avui dia la funció de la correspondència per carta, sinó que la fa ressuscitar. Cenyint-me al meu cas personal, confessaré que, després d'haver mantingut relacions llargues i biogràficament importants durant els anys de la meva adolescència i primera joventut, he passat ben bé vint-i-cinc o trenta anys sense relacionar-me amb ningú per escrit fins que, fa un parell d'anys, he recuperat aquesta pràctica mitjançant el correu electrònic. Més d'una persona, al sentir-me dir el que acabo d'escriure, m'han objectat que, de tota manera, hi ha casos de correspondències de caire molt personal i íntim que no admeten l'escriptura a través d'Internet. I em posen, com a exemple, la correspondència que durant deu anys vaig mantenir amb l'escriptora Rosa Chacel, quan ella vivia al seu exili brasiler. El cert és que les raons sobre les quals elaboren la seva teoria (el fet d'anar a l'estanc de correus a posar segells a la carta i de dipositar-les a la bústia, la conservació de les cartes en carpetes salvant-les de la destrucció dins les entranyes de l'ordinador...) em deixen bocabadada. (De veritat que hi ha algú que gaudeixi anant a dipositar una carta a la bústia? És com dir ;hi ha qui ho diu!; que és millor veure una pel.lícula al cinema que a casa, al vídeo, perquè això de fer cua, comprar l'entrada a la taquilla, etcètera, ens posa en situació!) Personalment, crec que, si hagués disposat del correu electrònic entre el 1965 i el 1973 ;anys corresponents al meu carteig amb Rosa Chacel; la nostra correspondència no només hauria estat més abundant, sinó que, almenys per part meva, s'hauria conservat millor: un disquet hauria guardat amb més cura les cartes que, per diversos motius que no vénen al cas, es van perdre.
Tornar