Obres
Mientras vivimos
Mientras vivimos narra la història d'una ambició: la d'una jove d'un barri obrer de Barcelona que vol arribar a ser escriptora. La novel·la s’inicia a finals dels anys 90, en un matí molt fred de Tots Sants. Judit, una noia de barri de vint anys i amb vocació literària, ha estat citada per una escriptora consagrda a la qual idolatra, Regina Dalmau. Judit s’instal·larà uns mesos en el luxós àtic de Regina com a sercretària. Regina aprofitarà la companyia de la jove per a recuperar sensacions olbidades de la seva juventut, seguir escrivint i, sobretot, restablir el contacte amb una escriptora morta, Teresa, que trenta anys enrera l’ajudà a orientar la seva vida i a encaminar-la cap a la literatura. A casade la Regina hi ha una habitació tancada on Regina guarda com una relíquia el llegat de Teresa, papers, cartas i fotografies que Teresa li ha deixat i que encara no ha tingut el coratge de mirar. Judit anirà descobrint poc a poc que en l’estudiada figura pública de Regina hi ha una part obscura, i Regina descobrirà de cop a l’habitació obscura del seu àtic que en el passat de Teresa hi ha gué un amor turmetós, un amor que li toca molt a flor de pell. Al final del libro Regina aconsella Judit sobre els perills de l’èxit fàcil, que poden malmetre una autora jove amb ganes de triomfar com els afalacs de la fama, els mass-media o la voracitat del mercat. El desenllaç en una suite del Palace madrileny, una Regina en camisa de dormir, mig beguda i desmaquillada, exhorta a Judit a escriure com ho feien abans les dones de la generació de Teresa: en solitud i amb ràbia. La novel·la té un esquema triple: en els anys sesenta, una madura Teresa coneix una tendra Regina, a qui modela i transmet la seva experiència; trenta anys después, una madura Regina s’aproxima a una inexperta Judit, però no tant per a perpetuar en ella els seus coneixements, com per a prendre d’ella el seu vigor juvenil i la seva confiança en la vida. Aquesta estructura circular és similar a la famosa pel·lícula de Joseph Mankiewicz Eva al desnudo, al final de la qual una jove actriu es presenta davant de la ja consagrada, només una ambiciosa aspirant a estrella a l'inici del film, reproduint el cercle que ella va obrir. El llibre té ressonàncies autobiogràfiques: el text s'obre amb un trajecte real que alhora és molt simbòlic. La protagonista es desplaça en autobús per la seva ciutat, des de la plaça Karl Marx, situada en el districte de Nou Barris, on viu amb la seva família, a la plaça John Fitzgerald Kennedy, situada en el benestant barri de Sant Gervasi, al peu de l'avinguda del Tibidabo; un desplaçament físic de no més de vint-i-cinc minuts, però que implica una distància social sovint insalvable. Una distància equivalent a la mateixa que ha recorregut l’autora al llarg de la seva vida. De l'extremadament dur carrer de Sant Rafael de la Barcelona dels anys 40, situat al cor del Raval, on va néixer, fins a la seva actual residència, en una finca modernista del carrer Enric Granados, a tocar de la Diagonal, al cor de l'Eixample. Una altra de les dades significatives sobre la trama de la novel·la guanyadora és que l'escriptora consagrada havia començat la seva carrera de manera semblant a la de l'ambiciosa jove: també, doncs, a partir d'una entrevista amb una altra escriptora famosa, Carmen Kurtz, morta fa temps.
Tornar