15è. aniversari (1999 - 2014)
 
 

Biografies

Torres, Maruja

Maruja Torres va néixer a Barcelona el 1943 al barri del Raval; la seva família era emigrant procedent de Murcia. No tingué mai una formació acadèmica. La seva primera feina fou la de dependenta dels magatzems Capitolio. Començà a treballar com a periodista als 21 anys, gràcies a l'escriptora Carmen Kurtz; així sense estudis universitaris i amb un curset nocturn de taquimecanografia entrà a “La Prensa”, el desaparegut diari del Movimiento. Per tal de sortir de l'ambient falangista de “La Prensa” entrevistà Elisenda Nadal, ànima de la revista “Fotogramas”, per tal que es fixés en ella. Va ser contractada pel desaparegut setmanari femení “Garbo” i, finalment va entrar a “Fotogramas”, una de les publicacions més modernes de l'època on es trobà amb Terenci Moix, Jaume Figueras, José Luís Guarner, Cristina Fernández-Cubas, Àngel Casas, Tomàs Delclòs, Rosa Montero i un llarg etcètera. També participà la revista “Por Favor”. Entre 1979 i 1981 treballà en “Mundo Diario” i “Tele Express”. Va deixar Barcelona que l'havia tipificada com a periodista rosa o frívola, per començar des de zero a Madrid. Pertany a la redacció del diario “El País” on cultivà totes las facetes del periodisme, des del seu treball com a corresponsal de guerra fins a les entrevistes. Es feren famosos les seves sèries d'articles “Hogueras de agosto” i “Nosotros a lo nuestro”. El 1986 publica el seu primer llibre, ¡Oh es él! viaje fantástico hacia Julio Iglesias, aproximació desenfadada i desenfrenada a l'univers de Julio Iglesias. El seguiren Ceguera de amor (1991), una farsa sobre la celebració del Cinquè Centenari . Amor América, un viaje sentimental por América Latina (1993), on descriu un viatge en tren de deu setmanes de durada per Iberoamèrica; Un calor tan cercano (1998), la seva primer obra de ficció Mujer en guerra, un retrat descarnat, sec i cru dels seus 35 anys d'experiència continuada en tots els àmbits del periodisme. Más masters da la vida (1999). Col·labora, també, amb les revistes “El Espectador” i “Qué leer”. Després de quinze anys de residència a Madrid, Maruja Torres actualment viu a Barcelona en un pis modernista del Eixample. Amb la novel·la Mientras vivimos (2000), guanyà el Premi Planeta.

Tornar