Biografies
Torres-Garcia, Joaquim
Joaquim Torres-Garcia (Montevideo, 1875-1949). De pare català i mare sud-americana, als setze anys es traslladà a Barcelona i féu estudis de pintura a l'Escola de Llotja i a l'Acadèmia de Belles Arts. Després es dedicà a la il·lustració de llibres i revistes. La seva pintura acusa, al llarg de la seva vida, les més diverses tendències artístiques: modernisme, neoclassicisme, cubisme i futurisme. Entre 1904 i 1906 començà els assaigs de pintura mural al fresc a la capella del Santíssim de Sant Agustí de Barcelona i el 1910 decorà el pavelló d'Uruguai de l'Exposició Internacional de Brussel·les. El 1913 pintà, i no sense polèmica, els plafons de la sala de Sant Jordi del Palau de la Generalitat. Fundà a Terrassa, amb uns altres artistes, el Col·legi Mont d'Or de pedagogia artística i escriví el primer llibre teòric, Notes sobre art (1913), seguit de Diàlegs (1915) i L'art en relació amb l'home etern i l'home que passa (1919). Aquell mateix any exposà unes discutides pintures i uns dibuixos cubistes i futuristes a la Galeria Dalmau. El 1920 se n'anà a Nova York, on residí fins al 1922. Passà quatre anys a Itàlia i el 1926 el trobem a París, on s'instal·la, tot realitzant una remarcable tasca d'aglutinador d'artistes d'avantguarda, organitzant l'exhibició de l'obra de pintors refusats pel Salon d'Automne de 1926 i del grup abstracte Cercle et Carré, amb Mondrian, Kandinsky i Arp, entre d'altres. Féu una estada a Madrid entre 1932 i 1934, on propagà activament l'avantguarda formant i impulsant la formació del Grupo de Arte Constructivo. Tornà a Montevideo, on aplegà els seus deixebles en el Taller de Arte Constructivo. Són remarcables els seus llibres Universalismo constructivo (1944), La recuperación del objeto (1952) i la seva interessant biografia Historia de mi vida (1939).
Tornar