Biografies
Tirso de Molina
Tirso de Molina (Madrid, 1571- Soria, 1648) Va estudiar a la Universitat d'Alcalá de Henares, i en 1600 era ja novici en el convent de l'ordre de la Mercè de Guadalajara, on l'any següent va professar els vots. De la seva vida ens han larribat poques i discutibles dades, cosa que ha donat provocat nombroses hipòtesi, entre elles la de Blanca Ríos, segons la qual Tirso seria fill natural del duc d’Osuna, hip`tesi ben fonamentada però sense cap prova que pugui tenir-se com defintiva. Entre1614 i 1615. Entre 1614 i 1615 va residir en el monestir de Estercuel (Aragó), probablement desterrat per les seves sàtiras contra la noblesa i els ministres. En 1616 va embarcar per a Santo Domingo, on va dictar tres cursos de teología. Aquest viatge a Amèrica és una dels fets més importants i menys coneguts de la seva vida. Al seu retorn, en 1618, va fixar el seva residència a Madrid, des d'on va viatjar freqüentment a Toledo i a altres ciutats per assumptes de l'ordre. A Madrid va freqüentar l'acadèmia poètica fundada per Francisco Medrano, i allà va entrar en contacte amb Lope de Vega, va intervenir en polèmiques literàries com la del culteranisme, en les que va prendre partit contra els poetes gongoristas, i va participar en el certamen literari per la canonització de sant Isidro, sense obtenir cap premi. En 1625, moment important en la seva carrera teatral, va ser severament amonestat pel consell de Castella, que considerava poc decorós que un monjo mercedari es dediqués a escriure comèdies, encara que la vertadera causa radicava en que Tirso havia arribat a convertir-se en una veu molesta per a la política regnant, de manera especial parell el comte-duc d'Oliverars, per això fou confinat al convent de Conca, encara que discutí la decisió i va recórrer amb tota energia davant el Nunci. Els últims quatre anys de la seva vida deixen algunes llacunes. Va ser nomenat cronista general de l'ordre de la Mercè em 1632; en 1645 fou escollit comenador del convent de Soria i el 1646 va morir en el convent d'Almazán, on s'havia retirat des de Soria per motius que es desconeixen. D’entre les seves obres destaquen El colmero divino, No le arriendo la ganancia, La vida i la muerte de Herodes, La dama del Olivar, El burlador de Sevilla, El convidado de piedra i El condenado por desconfiado, entre d’altres.
Tornar